REINVENTANT EL MALBARATEMANT ALIMENTARI: Parlem amb Too Good To Go

El terme malbaratament alimentari es refereix al conjunt d’aliments descartats al llarg de la cadena alimentària que segueixen sent perfectament comestibles i adequats pel consum humà i que, a falta de possibles usos alternatius, acaben eliminats com a residu.

Avui dia aquest malbaratament alimentari constitueix un problema global, recordem algunes dades:

  • La pèrdua de recursos que podrien alimentar a tota la població mundial.
  • Els aliments malbaratats constitueixen un 8% del conjunt de gasos d’efecte hivernacle emesos.
  • Si el malbaratament fos un país seria el 3r en emissions de CO2, el 1r en consum d’aigua i el segon en ocupació de sòl agrícola.

La Comissió Europea considera que cada any es descarten més de 1.300 milions de tones d’aliments en el món, el que suposa 1/3 de la producció mundial. D’aquesta quantitat, 89 milions de tones corresponen a la Unió Europea, on de tot el menjar sa i comestible acabem convertint en residus entre un 30% i 50% (Mans Unides, 2020).

EXPERIÈNCIA EN 1A PERSONA: descobrint Too Good to Go

Too Good to Go es presenta com una iniciativa envers aquest malbaratament alimentari tan desproporcionat que hi té lloc actualment. Us adjuntem una entrevista amb Helena Calvo, Impact Project Manager d’aquesta plataforma, la qual respon a les següents qüestions:

Too Good to Go és una empresa d’impacte social que té com a missió principal lluitar contra el malbaratament alimentari. Això ho fem de moltes maneres, la que es coneix més és mitjançant una App, una plataforma gratuïta per usuaris que connecta aquests usuaris amb qualsevol establiment d’alimentació que tingui excedent al final del dia i que vulgui vendre per no llençar-lo. El ven a un preu reduït i així aconseguim que l’usuari el pugui comprar i salvar aquests aliments d’acabar malbaratats i, també, que l’establiment pugui donar sortida a aquest producte. Així tots hi guanyem perquè al final el planeta no pateix aquest malbaratament alimentari i les conseqüències.

COM VA SORGIR LA INICIATIVA?

La idea va sorgir a Dinamarca a finals del 2015 amb un grup de joves emprenedors que estaven sopant a un bufet i es van adonar que aquell menjar que havien estat gaudint durant tot el sopar, mentre feien sobretaula l’estaven llençant, i era menjar que estava en perfecte estat fins feia 5 minuts que l’estaven sopant i vam entendre que allà hi havia un problema. De seguida van veure que no era un problema només del bufet, sinó de molts establiments d’alimentació i que no només passava a Dinamarca, sinó que era un problema globalitzat i que això tenia unes greus conseqüències. Així van començar a desenvolupar una plataforma que de seguida es va estendre i es va validar en diferents mercats i en diferents categories d’establiments. Així a poc a poc es va anar creant aquesta plataforma que avui dia és Too Good To Go.  

PREVEIEU AQUEST CREIXEMENT?

La veritat és que Too Good To Go ha tingut un creixement exponencial en molt poc temps, des del 2016 fins ara. Avui dia com a empresa està present a 17 mercats, la majoria a Europa, els EUA i el Canadà. Comptem amb més de 50 milions d’usuaris en l’àmbit global i aquí a Espanya amb 5 milions d’usuaris des del 2018, any en què van començar, i més de 15 mil establiments que posen dia a dia packs a la venda. Realment això no saps com anirà i això ens va semblar molt positiu, que a cada mercat on anem arribant això es va validant L’alimentació és quelcom molt cultural a cadascuna de les societats (no es menja igual a Noruega que a Espanya, igual que no es menja igual al nord i al sud d’Espanya o al nord i sud de Catalunya). Una aplicació que tingui a veure en menjar i en menjar excedent s’ha de validar a cada mercat, no val una solució per tothom. No sé dir-te si ens ho esperàvem o no, però sí que estem molt contens sobre com s’ha acollit aquesta iniciativa, i sobretot, veure que cada cop més gent la veu amb bons ulls i trenquem el tabú del malbaratament alimentari, i cada cop en som més que ho parlem sense embuts i volem posar una solució.

MÉS D’UN TERÇ DE MENJAR ES DESAPROFITA. PER QUÈ?

Aquesta és la gran pregunta. Hi ha causes més micro com el fet que quedi una carmanyola al final de la nevera sense adonar-te i que al final hagis d’acabar llençant aquest menjar, o molt més macro, com pot ser les llargues cadenes que tenim, on cada nivell de la cadena significa una amenaça i una nova oportunitat perquè el menjar acabi llençat per molts motius diferents (per trencaments de cadena de fred, per problemes d’envasat o d’etiquetatge…) i tot això no fa més que agreujar el gran problema. Segurament a la ciutat on vivim hi ha una gran part que és l’excés a l’accés de l’alimentació: tenim moltíssims productes amb moltíssimes quantitats i amb moltíssimes varietats i segurament tenim el poder adquisitiu que ens permet “si avui no em ve de gust això, en compro un altre” un cicle on hi hem entrat.

Hem de reflexionar per separar el preu de l’aliment del valor que té, perquè el valor de l’aliment és molt més del preu que pot marcar i tornar-li aquest valor i realment entendre que quan llencem un aliment, llencem també tots els recursos emprats per produir-lo i, per tant, li hem de donar l’oportunitat fins al màxim i  intentar preveure tot això.

QUINS ALIMENTS ES DESAPROFITEN MÉS?

Les fruites i verdures, són aliments que per moltes causes acaben malbaratats. Les darreres dades apunten que el 45% dels aliments que llencem a les llars a Espanya són fruites i verdures, sobretot enciams, tomàquets i plàtans, que segurament maduren massa. Hem d’aprendre què fer quan un aliment està madur, un plàtan per exemple li podem donar un altre ús que no sigui menjar o bé,  fer-lo servir en una postra i, en el cas del tomàquet, potser fer un sofregit.

Tot això sumat a altres productes com el pa o els làctics són els que més es malbaraten a les llars.

QUIN PAPER HI JUGA L’EDUCACIÓ PER REDUIR EL MALBARATAMENT ALIMENTARI?

Too Good To Go sí que té aquesta solució que és l’aplicació pel mòbil, però també treballem en altres 4 pilars que són: els negocis, els assumptes públics, les llars i l’educació. L’educació és crucial perquè al final són les noves generacions les que prendran les decisions de compra i de com gestionar negocis o les futures empreses. Per tant, tenir aquestes noves generacions sensibilitzades i conscienciades és clau per tal que el futur vingui encaminat d’una manera diferent. Too Good To Go també se centra en aquells que avui dia estan prenent decisions a través de tots els canals que tenim, ja sigui per l’aplicació, xarxes socials, blocs, webs, xerrades o participació en qualsevol mena d’esdeveniment que ens pugui donar una mica de veu i altaveu per explicar no només la nostra solució, sinó informar del problema perquè la gent sigui més conscient i visibilitzar un repte tan gran com ho és el malbaratament alimentari.

QUIN IMPACTE TÉ A LES XARXES SOCIAL LA VOSTRA ETIQUETA #LaComidaNoSeTira?

És la típica frase que ens recorda una mica als nostres avis que ens ho deien, o amb el menjar no s’hi juga o no es llença.Utilitzar aquesta etiqueta a Xarxes ens ha permès crear una comunitat de gent que ho visibilitza i accions i fer que la gent hi participi, que se senti com a part de la solució i comparteixi receptes, trucs o fins i tot noves idees que nosaltres no havíem pensat.