ADDITIUS ALS ALIMENTS

PER QUÈ ADDITIUS ALS ALIMENTS?

Els additius alimentaris són aquelles substàncies que no es consumeixen per si soles, però que s’empren per protegir, arreglar i prevenir canvis no desitjats dels aliments durant la preparació, classificació, processament, envasat, transport, emmagatzematge i distribució d’aquests. Més enllà de preservar-los, els additius als aliments també tenen altres finalitats (Erkan, 2010; Comissió Europea, 2022):

  • allargar la vida útil dels aliments preservant les seves qualitats: conserven, coloren i estabilitzen els aliments durant la seva producció, envasat o emmagatzematge
  • desenvolupar propietats sensorials: donen o canvien l’olor o el gust dels aliments
  • prevenir els riscos per a la salut
  • reduir el malbaratament alimentari
  • augmentar la diversitat alimentària

Els tipus d’additius alimentaris es poden dividir en sis grups de molècules: conservants, additius nutricionals, colorants, aromatitzants, texturitzants i agents diversos. A continuació veiem un esquema de la classificació més exacta (Carocho et al, 2014). Te’n resulta algun familiar?

1-additius-als-aliments

Tal com s’observa a la imatge anterior hi ha molts tipus d’additius diferents. En el següent enllaç de la Comissió Europea per la Seguretat Alimentària pots trobar més informació i fer consultes per algun compost concret així com la legislació vigent. Per a saber més en detall, et deixem les dues grans bases de dades que s’utilitzen: la de la Unió Europea i la de la FAO (Codex Alimentarius).

Per altra banda, els additius que s’empren a la Unió Europea han d’haver estat avaluats i usats. Per això, han d’haver demostrat que són segurs a les quantitats utilitzades, que són necessaris en els aliments en què s’autoritzen i que no porten a engany al consumidor.

Com es pot identificar un additiu en qualsevol aliment?

Han d’estar indicats a l’etiqueta de l’envàs de l’aliment, sigui pel seu nom comú o pel denominat número E, el qual és el codi que fa ús la Unió Europea. Per exemple, quan s’utilitza àcid acètic com a antioxidant, a l’etiquetatge es podrà trobar: antioxidant (àcid acètic) o antioxidant (E 260)(AESAN, 2022).

Són revisables els additius?

La resposta és , l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària o Agència de Seguretat Alimentària (EFSA) és l’agència de la Unió Europea que vetlla per la seguretat alimentària en els països de l’Unió.  Més en concret el Reglament (CE) núm. 1333/2008 estableix que l’article 32 la Comissió ha de crear un programa per tal de revaluar la seguretat dels additius alimentaris i cal que centri els seus esforços en aquells additius permesos abans del gener del 2009 (AESAN, 2022).

LA GUIA DELS ADDITIUS

Els additius alimentaris són tot un món, n’hi ha molts i tenen característiques molt peculiars que són expressades per la seva estructura molecular. Seguidament, et deixem unes claus per tal de saber quins additius duen els aliments que pretens comprar (Organització de Consumidors I Usuaris, 2020). En color verd s’indiquen els que el seu consum no és tan perillós i són necessaris per a mantenir l’estat adequat de l’aliment; mentre que en taronja corresponen a aquells que poden consumir-se en poques quantitats i, en vermell, els que cal evitar. Recorda, però que el millor aliment és aquell fresc, no processat i que, per tant, no necessita pas additius per a conservar-se. A més, tot additiu té unes dosis màximes de consum i certs riscs associats.

Additius-als-aliments-2

A continuació parlarem dels colorants, els quals són un component polèmic en la indústria alimentària.

COLORANTS

Com esmentàvem anteriorment, els colorants són aquells que s’utilitzen per alterar o conferir colors als aliments, amb la finalitat d’augmentar el seu atractiu cap als consumidors. Aquestes substàncies han estat objecte de molts estudis diversos, un dels més controvertits fou el The Southampton Study. En ell, s’hi diferenciaven dos grups d’infants: uns que menjaven el seu dinar amb substàncies innòcues (placebo) i, un altre, en què s’afegia un còctel de colorants alimentaris.

Amb tot, s’evidencià que els infants que consumiren els colorants desenvoluparen un trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat. Aquest estudi va ser molt contestat per les autoritats, com l’EFSA (European Food Safety Authority) però els grups de defensa pública i els mitjans de comunicació van promoure una prohibició voluntària dels colors implicats. Un parell d’anys més tard, un estudi de seguiment sobre additius alimentaris en infants irlandesos assenyalà que comparativament amb l’estudi de Southampton, els infants mai estarien exposats a dosis tan elevades d’additius, la qual cosa els colorants tornaven a ser readmesos.

La realitat és que hi ha resultats contradictoris per a pràcticament tots els colorants alimentaris i són molt preocupants, sobretot perquè pocs estudis han considerat les interaccions dels colorants amb la disminució de la salut. Cal regularitzar la situació i informar bé al col·lectiu consumidor sobre aquesta qüestió (Carocho et al, 2014).

ELS ADDITIUS NATURALS SÓN MILLORS QUE ELS SINTÈTICS?

Actualment, la societat és més conscient i s’interessa pel que menja, i per aquest motiu els additius naturals han anat guanyant interès tant per part de les indústries alimentàries com dels consumidors. Alguns estudis demostren que els consumidors prefereixen els aliments preparats amb additius naturals més que amb additius químics, per motius de salut.

Els additius naturals són força prometedors, però presenten alguns inconvenients i limitacions:

  • Un d’ells per exemple és la dificultat per trobar fonts de les plantes o microorganismes que els produeixen, provocant en alguns casos una sobre recol·lecció que pot provocar danys als ecosistemes en què s’insereixen.
  • Els beneficis dels additius naturals són infinits, la seva sinergia i potència és un gran salt dels additius sintètics que realitzen, a més que solen ser més segurs que els produïts sintèticament, però la toxicitat sempre és un detall que no s’ha de passar per alt. Sobre aquests additius s‘han de fer estudis toxicològics, cancerígens i d’altres tipus de seguretat per tal de garantir-ne la seguretat i evitar ensurts.
  • Un altre problema són precisament aquests efectes sinèrgics i la capacitat de dur a terme moltes funcions alhora que tot i ser quelcom positiu, alhora fa que alguns no siguin compatibles amb altres additius o amb ingredients del mateix aliment, i, per tant, no es poden emprar.

Malgrat aquestes limitacions, els additius alimentaris naturals són el futur de la conservació dels aliments a causa dels beneficis i sinergies per a la salut, i guanyaran encara més interès en el futur amb les limitacions que s’estan solucionant. Darrerament, s’ha fomentat el seu consum i hi ha nous productes que mostren etiquetes de “tots els additius naturals” o “sense additius sintètics” (Carocho et al, 2015).