Coneixes l’Slow Food?

FAST SLOW FOOD

Orígens

“Encara hi ha gent que desestima als gastrònoms com jo mateix, com si fóssim uns golafres egoistes que no ens molestem pel que els envolta. Però això és ben bé al contrari, són precisament aquestes habilitats que posseïm que fan preocupar-nos molt pel que hi tenim davant, és ben bé com si també fóssim coproductors del menjar, participants d’un destí compartit; i amb això, vull transmetre que tots vivim en el mateix món i és només d’ell d’on hi traiem els nostres aliments”. Així comença introduint-se Carlo Petrini en el seu llibre Slow Food Nation, why our food should be good, clean and fair.

Carlo Petrini prové del petit municipi italià de Bra i formava part d’un grup de gastrònoms que a finals dels anys 80 iniciaren el conegut fenomen del Slow Food –que traduït vol dir Menjar lent-, el qual va consolidar-se a Itàlia al 1986 arran de l’obertura del primer McDonald’s a Itàlia. I per a qui s’ho pregunti, sí, encara hi és i es troba a la plaça Espanya de la capital italiana. Així mateix, adoptaren com a símbol un cargol (imatge adjunta), el qual representa una invitació a viure més tranquil·lament i posant l’atenció en el present.

Actualment Petrini és conegut com el fundador d’aquest moviment internacional, el qual ha esdevingut molt rellevant, doncs compta amb la presència en més de 160 països i amb publicacions, ensenyament universitari propi i reconeixements per a Petrini, com al 2012 el Premi Nacional de la Pau o essent al 2016 Ambaixador Especial de la FAO a Europa. La setmana passada van rebre la visita del Sr. Petrini a l’Exposició Menja Actua Impacta, impulsada per Fundesplai i vam tenir el plaer de fer-li una breu entrevista, la qual trobareu tot seguit a la part inferior.

Però què és l’Slow Food?

Es tracta d’una organització mundial que promou una filosofia de vida, la qual es caracteritza per contraposar-se al ritme accelerat de vida que portem a les societat occidentals, però també a aquest consum massiu i aquesta globalització ansiosa que porta a la destrucció de cultures i tradicions de forma de vida. En adició, s’hi reivindiquen la protecció i defensa del medi ambient així com el dret de gaudir i decidir què mengem.

Què hi podem fer nosaltres?

Per tal de dur a terme aquest canvi de paradigma, és necessari canviar els nostres hàbits relacionats amb l’alimentació, i amb això ens referim que no es tracta només de menjar més vegetals, sinó també de procurar emprar menys envasos de plàstic, consumir menys aliments processats i comprar aliments de proximitat i de temporada per exemple. Això ens pot semblar estrany, però és que l’alimentació constitueix un veritable gran vehicle per a la transformació cap a una societat més justa i sostenible perquè aplicant certs canvis en els nostres hàbits alimentaris no només faran sentir-nos millor, sinó que deixarem un món més sostenible a les futures generacions.

ELS QUATRE PILARS FONAMENTALS DE L’SLOW FOOD:

Que tothom pugui accedir a una alimentació bona, justa i neta

És un dret disposar de menjar saludable i la quantitat necessària diària. Segons l’Organització d’alimentació i Agricultura de les Nacions Unides (FAO), les dietes de la majoria dels 800 milions que pateixen fam crònica, no tenen entre 100 i 400 quilocalories per dia, fets molts alarmants (FAO, 2000),  car l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ens indica que són necessàries una mitjana de 2000 i 2500 quilocalories al dia per a homes i entre 1500 i 2000 per a dones tot i que també cal considerar altres característiques com l’edat o el pes (OMS, 2018).

La majoria de persones que pateixen aquesta fam crònica no es moren per desnutrició, es solen veure prims però no sempre es fa evident ja que l’organisme compensa una alimentació inadequada alentint l’activitat física i, en el cas dels infants, el creixement. Aquesta fam còrnica es dona sobretot a Àsia i al Pacífic on un 16% dels països tenen un dèficit de 300 quilocalories de mitjana, però en pitjor situació es troba l’Àfrica subsahariana en que el 46% dels països pateixen aquest dèficit (FAO, 2000).

Consciència en el menjar

Gaudir del menjar i submergir-nos en les sensacions, és a dir, tenir una ingesta tranquil·la amb consciència plena de l’acció de menjar tot sentint el seu gust, textura i olor. A més a més, en aquest menjar lent s’inclou compartir aquestes experiències sensitives amb altres comensals, defugint de l’aïllament social.

Sostenibilitat i disminució de l’impacte ambiental

És indispensable protegir els nostres paisatges, ecosistemes i biodiversitat de la contaminació així com la sobreexplotació de les matèries primeres i el sòl, recursos cada cop més escassos. També cal fer front al canvi climàtic urgentment, hi ha publicacions del passat mes de maig de la Organització Mundial de Meteorologia que indiquen que amb les noves prediccions climàtiques hi ha aproximadament un 40% de probabilitats que la temperatura anual global mitjana arribi als 1,5 ℃ en els propers cinc anys (Organització Mundial de Meteorologia, 2021).

Això vol dir: més fenòmens extrems com ciclons, pluges torrencials i sequeres,  més desplaçament dels pols, una pujada del nivell del mar, més acidificació dels oceans amb la conseqüent mort d’organismes aquàtics, més forat a la capa protectora d’ozó (i per tant, caldrà protegir més la pell) però també més residus acumulats i més emissions de gasos d’efecte hivernacle si mantenim aquest consum abusiu i el ritme de vida accelerat.

L’alimentació és cultura

Es pretén mantenir i recuperar el saber culinari, és a dir, la gastronomia local i regional, ja que configura la identitat i cultura d’ètnies i pobles. Per exemple, abans – i per “abans” entenem un passat no molt llunyà, sinó el segle passat- no havia tantes medicines ni avenços tecnològics, per aquest motiu, s’empraven aliments per a les dolències així com plantes silvestres comestibles per a receptes quotidianes, les quals ara mateix ningú donaria pas crèdit: heu menjat una truita de roselles?

L’Slow Food proposa doncs un antídot a aquest menjar ràpid, produït en massa, poc saludable que busca homogeneïtzar les cultures culinàries, trobant la bellesa i la riquesa en allò elaborat i únic, en allò artesanal i tradicional.

Per si és del vostre interès, us convidem a fer una visita a la pàgina web oficial de l’organització del Slow Food.

EL MEU MENJAR, LA MEVA ELECCIÓ: SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

La sobirania alimentària es referix al dret de poder produir aliments per part dels agricultors i ramaders i alhora dels consumidors a poder decidir què volen consumir però també  el com, d’on prové i quins tractament ha rebut l’aliment. Igualment cal recordar que també es necessari consumir de manera responsable i conscient. Hem de ser conscients que és una brutalitat trobar de tot sempre al supermercat, perquè cada fruita i verdura tenen els seus cicles i per tant, produeixen en certa temporada de l’any. Veritat que no mengem calçots a l’estiu?

L’alimentació no és un negoci sinó un bé comú i malauradament, molts productes responen als negocis de grans empreses, les quals solen ser poques i se n’aprofiten dels agricultors i ramaders i si els manca algun producte senzillament l’importen. Per aquests motius, afirmem que la producció d’aliments ha passat a tenir ànim de lucre quan hauria de satisfer una necessitat vital, la nutrició.

Tal i com es comenta en aquesta exposició del Prat de Llobregat, és totalment necessari recuperar el valor dels  aliments locals, no només per ètica i salut sinó també per a enfortir els vincles entre l’àmbit rural i l’urbà de la zona. És imprescindible potenciar el que el nostre territori és capaç de proporcionar-nos – que és molt!- i dissortadament no s’està duent a terme.

Per què predominantment un territori no pot viure de la seva producció?

Segons la FAO (FUENTE)hi ha dos motius: hi ha una manca real de voluntat política i falten mitjans econòmics suficients. Tot i així sembla que encara que s’hi destinessin més recursos en el desenvolupament agrícola, desgraciadament no seria suficient perquè vivim en un context de comerç mundial amb països i zones regionals especialitzats en un o pocs productes per extreure’n el màxim benefici. Igualment, ja des del 1996 les ONGS i les organitzacions  de la societat civil (OSC) proposaven a la Cimera Mundial sobre l’ Alimentació (CMA), crear un nou model descentralitzat per evitar la concentració de riquesa i poder, perquè l’actual està acabant amb el medi ambient, la seguretat alimentària global i la diversitat cultural.

Seguint aquest discurs de la FAO, en què es fonamenta la sobirania alimentària?

  • Se centra en aliments pels pobles
  • Valors sostenibles i respecta el treball dels proveïdors d’aliments
  • Redueix la distància entre proveïdors i consumidors
  • Es focalitza el control alimentari a nivell local tot rebutjant la privatització dels recursos naturals
  • Promou el coneixement i les habilitats tradicionals i recolza transmetre aquest coneixement a generacions futures
  • Compatible amb la naturalesa

BENEFICIS DE L’SLOW FOOD

  • Conscienciació del que mengem realment i llurs repercussions a nivell planetari, col·lectiu com a societat i individual.
  • Culturals i socials. Preservació de les tradicions culinàries i afavoriment de la variabilitat en l’alimentació, creant plats elaborats per a estimular els sentits, tot fomentant la compartició d’aquests àpats.
  • Salut. El control de la ingesta d’aliments és fonamental i es desglossa en els dos factors següents: el subministrament d’aliments i l’entorn alimentari. Ambdós es relacionen amb la capacitat del nostre cos per regular la ingesta d’energia, per exemple, si mengem molt distretament i en quantitats elevades, tindrem una pitjor associació congruent entre els senyals sensorials i pitjors conseqüències metabòliques com una digestió més dificultosa. A més a més, no ens sentirem satisfets amb el que hem menjat (efectes sancionats baixos) degut a que aquests aliments només proporcionen períodes baixos breus d’exposició sensorial, que ofereixen al cos indicis insuficients per a la sacietat. En conclusió, cal menjar bé i sense presses per a sentir-nos millor i que el nostre organisme treballi adequadament. 

Per a concloure aquesta píndola informativa,  ens agradaria que acabéssim amb la reflexió següent: som el que mengem, si et cuides ens cuidem col·lectivament i alhora el planeta.

A continuació s’indica la web de la comunitat de restaurants de km 0, establiments que treballen sota aquesta filosofia de Slow Food. A la part inferior hi trobarem una secció on s’hi troben aquests restaurants en bona part dels Països Catalans. Altrament, si viatgeu i us ve de gust tastar un restaurant Slow Food forà, en el següent vincle trobareu un mapa interactiu que clicant a qualsevol país us ho indicarà. Recordeu que si mai dubteu si un establiment pertany al moviment, no dubteu en cercar el cargol!