NUTRIGENÈTICA

COMENCEM!

Si alguna cosa hem fet d’ençà que naixem i continuarem fent fins al nostre darrer dia és alimentar-nos, per tant, estem exposats permanentment a la nutrició (Meiliana & Wijaya, 2020).

GENS I NUTRICIÓ

Amb el pas del temps, la relació entre dieta i salut ha despertat un gran interès, ja que la nutrició pot prevenir i tractar diverses malalties. S’ha demostrat que les recomanacions generals sobre macronutrients i micronutrients no afecten de la mateixa manera a tots els individus perquè la dieta és un factor ambiental important que interactua amb els gens (Peña-Romero et al., 2018).

Per això, l’objectiu de la nutrigenètica/nutrigenòmica és investigar l’impacte de la dieta i la nutrició en l’expressió gènica.

Actualment, estan emergint noves àrees de recerca en aquesta disciplina car cada cop s’evidencia més que:

  • el dany al genoma és la malaltia més fonamental
  • el risc de malalties del desenvolupament i degeneratives augmenta amb el dany a l’ADN, el qual en depèn de l’estat nutricional
  • la ingesta alimentària òptima i la quantitat de micronutrients als teixits de l’organisme per a la prevenció del dany en el genoma depèn de factors genètics, els quals alteren la funció dels gens implicats en la captació i metabolisme dels micronutrients i d’aquells gens necessaris per a la reparació i replicació de l’ADN

El desenvolupament de patrons dietètics, aliments funcionals i suplements –dissenyats per millorar el manteniment de la salut del genoma en humans amb antecedents genètics específics– pot proporcionar una contribució important a una nova estratègia de salut òptima, basada en el diagnòstic i la prevenció nutricional individualitzada (Fenech, 2014).

Segons l’Organització Mundial de la Salut actualment més de 40 milions de persones moren cada any per malalties no transmissibles (com els càncers, les cardiovasculars, la diabetis tipus II o l’obesitat), les quals solen tenir una durada crònica i reflecteixen opcions d’estil de vida. Tot i que la nutrigenètica/nutrigenòmica promet per prevenir i fins i tot tractar aquestes malalties no transmissibles, hi ha diversos reptes i limitacions a les quals s’enfronta la seva implementació tant pel que fa a la recerca biomèdica com a la pràctica clínica  (Marcum, 2020):

  • control de la ingesta dietètica dels participants d’assajos clínics
  • l’estandardització de la metodologia
  • reptes ètics, legals i socials: la seguretat de la informació nutrigenòmica i el desenvolupament d’una distribució equitativa dels recursos dietètics

A continuació explicarem dos casos que ens toquen de ben a prop: la dieta mediterrània i la vitamina D.

EL CAS DE LA DIETA MEDITERRÀNIA

Per ara, encara són escassos els resultats que procedeixen d’estudis en els quals s’ha examinat les interaccions gen-dieta amb el patró de dieta mediterrània, per la qual cosa és necessària més investigació. No obstant això, l’estudi de Corella et al. (2018) s’endinsa en aquesta qüestió.

Tot i l’heterogeneïtat de la dieta mediterrània, en general pot afirmar-se que es caracteritza pels següents patrons de consum:

  • Un alt percentatge de verdures, fruites, cereals, llegums i fruita seca
  • Una quantitat relativament alta de greixos no saturats, principalment aportats per l’oli d’oliva
  • Un consum moderat-alt de peix
  • Aviram i productes làctics en quantitats moderades
  • Una baixa quantitat de carn vermella i altres productes càrnis derivats
  • Un consum moderat d’alcohol, fonamentalment vi negre

Existeixen estudis que confirmen que aquesta dieta interacciona amb el genoma, disminuint el risc de malaltia en persones genèticament més susceptibles aportant, per tant, un efecte protector. Per aquest motiu, i tot i la complexitat atès a l’existència de molts factors influents, és vital conèixer més detalladament quins són aquests gens i com són modulats.

Mitjançant el desenvolupament d’índex o escales per part d’investigadors, s’ha aconseguit mesurar l’adherència al patró d’aquesta dieta. Tenir informació sobre si una persona segueix més o menys aquest règim alimentari, permet elaborar estudis que examinin els efectes de la dieta mediterrània sobre diferents variants genètiques que poden tenir un major o menor efecte protector davant de malalties, com cardiovasculars, neurodegeneratives, obesitat, diabetis, certs tipus de càncer o alteracions metabòliques dels lípids (greixos).

Un exemple d’estudi són els gens FTO i MC4R que es consideren els principals gens relacionats amb l’obesitat comuna.

Per altra banda, també consta que aquesta influència de la nutrició no només hi és en els fenotips salut-malaltia, sinó també en la percepció de l’olor i el sabor, contribuint d’aquesta manera a gaudir del menjar. 

EL CAS DE LA VITAMINA D

Sempre hem sentit dir allò de: has de prendre més el sol que estàs molt blanc, et deu faltar vitamina D!. Això és perquè l’energia de la radiació UV desencadena una cadena de reaccions que n’estimula la seva producció endògena.

Fisiològicament, la vitamina D és el suport de la mineralització òssia mitjançant el control de l’homeòstasi del calci (l’equilibri adient en la quantitat de calci que tenen les cèl·lules). Aquesta  vitamina D i els seus metabòlits -les molècules que hi actuen conjuntament-  pertanyen a un conjunt de compostos dietètics que tenen efectes directes sobre la regulació gènica. Això vol dir que el calci connecta el metabolisme cel·lular amb el sistema immunitari i, per aquest motiu, la  nutrigenòmica de la vitamina D té un impacte fisiològic i clínic (Carlberg, 2019).

La nutrició personalitzada, com la suplementació personalitzada de vitamina D, contribuirà al manteniment del benestar i a la prevenció de malalties relacionades amb l’edat i l’estil de vida, en particular les relacionades amb la inflamació crònica (Carlberg, 2019).

Font: https://gacetamedica.com/

A CONTINUACIÓ, US DEIXEM UN GLOSSARI DE TERMINOLOGIA:

  • Genètica: ciència que estudia l’herència dels caràcters.
  • Gen: unitat d’emmagatzematge d’informació i unitat d’herència en transmetre aquesta informació a la descendència i, que a més, té una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l’ésser(desenvolupament de la columna vertebral en el fetus) o en el manteniment d’una funció fisiològica normal(el batec cardíac).
  • Genoma: conjunt de gens. Més concretament, és el material genètic que ens proporciona informació de quan, com, i de quina manera s’han de fer servir unes instruccions. Per tant, és el conjunt d’informació genètica que conté tota cèl·lula o organisme.

Font: National Cancer Institute, 2019.

  • Fenotip: és l’expressió del genotip modulada per la interacció del medi, i són, per tant, les característiques observables d’aparença o fisiologia, per exemple l’alçada.

Fenotip = genotip + factors ambientals

  • Heretabilitat: és un estadístic descriptiu utilitzat en estudis genètics per conèixer la proporció de variància fenotípica d’una població que és deguda a la variació genètica d’aquesta. En altres paraules, del 0 a l’1, quant ha contribuït la genètica a tenir l’alçada que tinc?
  • Factor ambiental: element extern que pot modular el fenotip. En la meva alçada, quan ha influït la meva dieta o altres activitats en el meu dia a dia?
  • Nutrigenètica: disciplina que se centra en les respostes dels diferents gens als nutrients i factors dietètics. Com de diferent poden respondre els meus gens que modulen l’alçada?
  • Nutrigenòmica: disciplina que cerca esbrinar la influència dels nutrients en l’expressió dels gens. Com la meva alimentació influeix en els gens de l’alçada?

Aquests dos darrers termes s’empren sovint indistintament, no només dins de la literatura pública, sinó també dins de la literatura nutricional i sanitària professional.

BIBLIOGRAFIA

  • Carlberg,C. (2019). Nutrigenomics of Vitamin D. Nutrients; Basel Vol. 11, N. 3. DOI:10.3390/nu11030676.
  • Corella, D.; Barragán, R.; Ordovás, J. M.; Coltell, O. (2018). Nutrigenetics, nutrigenomics and Mediterranean diet: a new vision for gastronomy. Nutr Hosp 2018;35(N.º Extra. 4):19-27.
  • Fenech, M. (2008). El genoma humà, nutrigenòmica i nutrigenètica, Innovació, 10:1, 43-52, DOI: 10.5172/impp.453.10.1.43.
  • Marcum, J. A. (2020). Nutrigenetics/Nutrigenomics, Personalized Nutrition, and Precision Healthcare. Current Nutrition Reports volume 9, pages338–345.
  • Peña-Romero, A. C.; Navas-Carrillo, D.; Marín, F.; Orenes-Piñero, E. (2018) The future of nutrition: Nutrigenomics and nutrigenetics in obesity and cardiovascular diseases, Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 58:17, 3030-3041, DOI: 10.1080/10408398.2017.1349731.