La situació actual és complicada perquè els ecosistemes de mars i oceans cada cop més buits de peixos i la demanda global de recursos pesquers es manté i augmenta. Vols saber-ne més?
La pesca és una activitat amb un rol fonamental tant per a l’alimentació humana com a nivell econòmic i social. La situació actual és complicada perquè els ecosistemes de mars i oceans cada cop estan més buits de peixos i la demanda global de recursos pesquers es manté i augmenta.
Caldria, d’una banda, aplicar polítiques i gestions sostenibles, una gestió pesquera amb una visió de l’ecosistema, centrada en els recursos pesquers considerant les necessitats i relacions amb l’entorn. Per l’altra banda, que els consumidors i consumidores siguin conscients de les problemàtiques relacionades amb la pesca, busquin productes pesquers sostenibles i promoure bones pràctiquesde pesca, gestió i consum.
PER QUÈ PATEIXEN ELS ECOSISTEMES MARINS:
1. SOBREPESCA I PRÀCTIQUES DE PESCA INSOSTENIBLES
Al llarg de les darreres dècades especialment, els fons marins de les plataformes continentals de tots els oceans han patit l’impacte de les activitats humanes, en concret les profunditats d’entre 50 i 200m que han sigut destrossats per la sobrepesca amb pràctiques insostenibles, especialment la pesca d’arrossegament (Domínguez, Gili & Grinyó, 2011).
Quines són les pràctiques de pesca més insostenibles?
- Pesca d’arrossegament: una xarxa oberta s’arrossega pel fons marí en tot moment de manera que atrapa tot el que hi ha. És doncs poc selectiva i malmet el medi marí.
- Ús d’explosius o verí: llançament d’explosius o de pesticides químics o cianur, per després recollir el peix amb xarxa o amb submarinistes. No és selectiva perquè moren altres espècies i destrossen el fons marí. És una pràctica prohibida a Europa, però no arreu del mon.
- De cerc, teranyines o art d’encerclament: consisteix en encerclar un banc de peixos, atrets per un bot de llum, amb una xarxa circular (com una cortina). És un art que és respectuós amb el medi i selectiu amb les espècies. Alerta, però: hi ha qui fa servir sonars i radars potents per capturar grans moles de peix.
- El tremall: consta de tres xarxes de diferents diàmetres desplegades una sobre l’altra de manera que simula una cortina sota el mar, semblant a una xarxa de voleibol. Les especies hi queden enganxades, per tant, no és un mètode selectiu i tampoc respecta el medi marí. Les Nacions Unides van prohibir al 1992 les xarxes majors a 2,5km de longitud ja que solien arribar a fer fins a 50 km i morien quasi 10 mil cetacis cada any segons la Comissió Balenera Internacional.
- Pesca fantasma: xarxes i altres estris abandonats al mar segueixen atrapant especies, fins i tot cetacis o tortugues.
Pel que fa a la sobrepesca, la majoria dels estudis s’han dut a terme a la zona de la Unió Europea i Amèrica del Nord, per tant, les dades obtingudes solen ser d’aquests indrets, tot i així veiem algunes dades facilitades per Greenpeace i la WWF:
- El 63% de les poblacions mundials de peixos es consideren sobreexplotades.
- La sobreexplotació pesquera afecta a més del 90% de les poblacions estudiades del mar Mediterrani i al 40% en aigües europees de l’Atlàntic.
- En els darrers 40 anys les poblacions de tonyina o bonítol han caigut un 74%, les quals són molt importants per al consum humà.
Tot i així, la comunitat científica considera que encara manca molta informació sobre l’estat de conservació de les poblacions de peixos. Se segueix investigant per aconseguir pràctiques de pesca sostenibles que permetin la recuperació natural de les poblacions de peixos.
2. CONTAMINACIÓ
En les últimes dècades, els humans hem introduït moltes substàncies que poden malmetre o matar les formes de vida que habiten mars, oceans, rius i llacs. Normalment el plàstic és el primer que ens ve al cap (el 95% dels contaminants a les aigües són plàstics), però també hi ha herbicides, plaguicides, fertilitzants químics, detergents, hidrocarburs, aigües residuals…
Molts dels contaminants s’acumulen a les profunditats dels ecosistemes marins, on són ingerits per petits animals que s’acaben introduint a la cadena alimentària global.
Altres contaminants com bosses, escuma o altres sòlids que vessem al mar, també acaben sent aliment per a animals com mamífers marins, tortugues, peixos i aus ja que els confonen amb meduses, peixos o altres possibles aliments (National Geographic, 2016).
Les corrents oceàniques que arrosseguen bilions d’objectes de plàstic en descomposició fins a formar remolins gegants (National Geographic, 2016). S’han identificat 7 zones anomenades «illes de plàstic» o «sopes de plàstic», que contenen una elevada concentració de micro i macroplàstics. Cal tenir present que els plàstics que es troben en superfície representen menys d’un 15% del total que hi ha al mar, són doncs només la punta de l’iceberg (Greenpeace, 2022).
Segons les Nacions Unides 8 milions de tones de residus plàstics van a parar cada any als oceans. El 70% de les escombraries marines provenen d’activitats terrestres, i que en el cas dels plàstics corresponen a un 80%. Cal senyalar que amb arts de pesca d’arrossegament tot i destruir el fons marí, han contribuït a la reducció de contaminants sòlids ja que «pesquen» molts residus plàstics i els retornen als ports per a ser reciclats.
3. PESCA IL·LEGAL, NO DECLARADA I NO REGLAMENTADA
Les pràctiques de pesca il·legal més comunes són dues: la no declaració de captures i quan s’opera en una espai no regulat que ningú gestiona. Això, segons la FAO (Organization de las Nacions Unides para la Agricultura y la Alimentació), pot representar la captura anual de fins a 26 milions de tones a l’any, amb un valor al mercat que oscil·laria entre els 10 mil i els 23 mil milions de dòlars. Les estimacions indiquen que les captures mundials de peix il·legals corresponen entre un 13 i 31% de la producció total notificada de productes de pesca. A nivell europeu, la WWF estima que un 15% del peix que hi entra prové de pràctiques il·legals.
Per a les organitzacions no governamentals, totes aquestes xifres són el reflex d’un problema molt estès i habitual, degut sobretot a que manca una bona governança pesquera, és a dir, plans de gestió i protocols de control i seguiments adequats per a una explotació sostenible dels recursos.
La Unió Europea duu a terme controls exhaustius per tal de lluitar contra aquesta pesca il·legal gràcies per l’aprovació d’un reglament l’any 2010.. Altrament, el propòsit és la divulgació de bones pràctiques a la resta de països atès que la Unió Europea és el principal importador mundial de productes de pesca (el 60% prové de països extracomunitaris).
Com es porta això a la pràctica? S’empren targetes d’advertència grogues i/o vermelles per a que països com Tailàndia i Cambodja que exporten molt a països europeus actuïn en el control d’aquesta pesca il·legal en les seves flotes i territoris (WWF, 2022).
4. CANVI CLIMÀTIC
Un dels indicadors principals de canvi climàtic en els ecosistemes marins és la temperatura de l’oceà, que s’està escalfant i perdent oxigen; dos fets que afecten a totes les especies marines. El problema principal serà que les espècies marines no mòbils com els coralls es perdran, i molts peixos associats a aquests coralls també es veuran afectats indirectament. Pel que fa a les espècies de peixos, hi haurà canvis en les poblacions de peixos als mars i oceans, i canvis d’espècies. Per exemple, al mar Mediterrani seran més abundants les espècies termòfiles (que viuen bé en aigües més calentes).
Estudis científics constaten que l’escalfament del mar està afectant des de fa dècades a les poblacions de peixos, de fet l’estudi publicat a Science de l’Escola Bren de Ciències Ambientals i Gestió de Bren de la Universitat de Santa Bárbara, conclou que a nivell global entre el 1930 i el 2010, l’escalfament oceànic global ha provocat un descens mitjà del 4% a les captures pesqueres.
El col·lectiu científic avisa que hi ha molts buits de coneixement per dissipar encara i que cal potenciar investigacions en aquestes línies de recerca juntament amb polítiques de control i monitoreig, però sense oblidar que cal divulgar i tenir informada a la població.
PASSEM A L’ACCIÓ! – QUÈ PODEM FER?
- Recolzar a la pesca artesanal i sostenible.
- Consum local i de temporada: consumint peix pescat als ports catalans per tal de reduir les emissions de diòxid de carboni degudes al transport, assegurar el compliment de normatives i mesures reguladores estatals i europees i el producte fresc directe al plat, evitant els ultracongelats. L’aposta pel consum de peix de proximitat, a més a més, beneficia les cofradies locals . Hem d’evitar el consum de peix i marisc que ve d’altres països o continents per evitar problemàtiques ambientals i injustícies socials als territoris d’origen.
> L’expoli de peixos a les costes africanes occidentals
> D’on venen les gambes que mengem
- Ens hem d’informar i reduir envasos plàstics per evitar que acabin al mar. Aquí pots llegir alguns articles sobre envasos i plàstics.
- Esbrinar el mètode de pesca emprat tot rebutjant-ne els arts no sostenibles i comprar en llocs autoritzats per evitar incentivar les captures il·legals ni posar en joc la salut. Evitar, sobretot la pesca d’arrossegament.
- És important comprar productes amb etiquetatge oficial, on hi ha tota la informació requerida pels governs i consumidors. A l’etiqueta s’indiquen les dades següents:
- Cateogira d’art de pesca
- Pes
- Operador alimentari (comercial i direcció)
- Mètode de producció i zona de captura
- Port i data de desembarcament
- Condicions de conservació
- Data límit de consum preferent o de la caducitat
- La piscicultura pot ser una bona alternativa a la pesca? En aquestes dues conferències i entrevistes parlem amb experts sobre el tema que ens expliquen els pros i els contres d’aquesta pràctica:
- Divulgació de conferències, documentals, llibres… Intentem informar-nos al màxim i transmetre el coneixement sobre aquest tema tan important per a la conservació de la vida al planeta. Aquí algunes idees:
CONCLUSIÓ
El futur és a les nostres mans, i passa per prendre consciència dels errors i aprendre’n. Recolzar els productors locals i sostenibles, comprar peixos que sabem d’on venen i que han estat pescats de forma respectuosa amb el medi; són accions simples, només cal demanar aquesta informació a la peixateria.
El planeta és casa nostra, però el planeta no és només nostre i el dia de demà, quan no hi visquem, hi viurà algú altre. Si no cuidem els nostres ecosistemes, no hi haurà un demà possible.
DOCUMENTALS D’INTERÈS SOBRE L’EXPLOTACIÓ DELS MARS I OCEANS
Seaspiracy (Netflix)
En Busca del Coral (Netflix)
The end of the life (Netflix i Amazon Prime)
Mission Blue (Netflix)
A Plastic Ocean (Netflix)
Si vols aprofundir en aquest i altres aspectes de l’alimentació saludable i sostenible, et convidem a l’exposició MENJA, ACTUA, IMPACTA. Recorda que si et cuides tu, també cuides al planeta!
