De l’hort al plat: i tu, quin camí tries?

Des del moment que es cull un aliment fins que arriba al plat, passa per diferents punts.

Des del moment que es cull un aliment fins que arriba al teu plat, pot passar per diferents punts, canviar de ciutat, de país o, fins i tot, de continent.

Segons un informe de Greenpeace, el comerç de les gambes a Tailàndia està destruint els manglars autòctons. I és que una gamba cultivada en un manglar d’aquest país viatjarà cap a la Xina, on serà pelada i congelada. Després, anirà cap a algun país europeu com Anglaterra o Holanda, on s’encarregaran d’arrebossar-la i distribuir-la per la resta d’Europa. Aquest procés implica una quantitat elevadíssima d’emissions de CO2. A més, el cultiu massiu de les gambes està provocant la destrucció dels ecosistemes i la desforestació dels boscos de mangle.

El cas de les gambes és només un dels molts exemples d’aliments que viatgen per tot el món abans d’arribar als nostres plats… En aquesta infografia interactiva pots seguir el viatge que fan alguns aliments per arribar del lloc d’origen fins al plat de qui els consumeix. 

Tal com s’explica a l’informe Alimentos Kilométricos, el pinso per animals, el peix, els crustacis, els mol·luscs, el cafè, el te, el cacau i les espècies són els aliments que més quilòmetres recorren des de l’estranger cap a l’Estat Espanyol. Tot seguit i de ben a prop, venen els llegums i les fruites, que també recorren una mitjana de quilòmetres anual elevadíssima.

A continuació, et posem alguns exemples:

ELS CIGRONS

Sabies que els cigrons, tot i que es poden cultivar a la Península Ibèrica, s’importen en grans quantitats? La distància mitjana entre l’agricultor que produeix els cigrons i el consumidor que els adquireix al supermercat és ni més ni menys que de 7.500 km. A l’informe expliquen que es tracta d’un trajecte transoceànic totalment prescindible, ja que és un producte que fa uns quaranta anys que es cultiva localment.

A més, l’impacte en el teixit agrari local en països com Mèxic, un dels principals exportadors de cigrons a Espanya, és devastador. Les condicions laborals d’un camperol que produeix els cigrons que arriben al nostre plat són molt precàries. Segons l’Institut Nacional d’Estadística de Mèxic (INEGI), el seu salari mitjà no arriba a l’equivalent a un euro per hora treballada (informació extreta de l’estudi Aliments Kilomètrics).

LA SOJA

Pel que fa a l’aliment pel bestiar, la soja és un dels productes amb major impacte ambiental i social. Es produeix, sobretot, als països del Mercosur, una unió comercial i econòmica d’alguns països de Sud-Amèrica. Comunitats senceres de l’Amazònia i molts altres territoris de Llatinoamèrica es veuen obligades a abandonar les seves llars a causa dels cultius massius de soja. En un informe d’Amigos de la Tierra, sota el títol “Alerta Soja” expliquen de forma exhaustiva fins a quin punt la producció de soja destinada a la producció de pinsos per al bestiar provoca desforestació, conflictes rurals i contaminació ambiental.

Imatge de portada de l’informe “Alerta Soja”

Així doncs, és evident que la petjada ambiental i l’impacte en la població local del transport transoceànic és molt negatiu. Com aquests casos n’hi ha centenars més, com l’alvocat, el kiwi, la pinya, el panga, el porc o les gambes de Madagascar, entre altres. Per a conèixer aquest i altres exemples d’”Aliments Kilomètrics”, consulteu l’informe complet.

La globalització ha fet que puguem comptar amb productes de gairebé qualsevol part del món, però el cost no és assumible a escala ambiental ni social. Què podem fer per a combatre els efectes devastadors i altament contaminants del model de comerç actual?

PROMOURE EL COMERÇ DE PROXIMITAT

El comerç de proximitat és una de les opcions més eficients per a combatre el model de comerç globalitzat que impera avui en dia. L’Anna Moragues, investigadora sènior de la Universitat de Barcelona, parla de l’alimentació com un “dret per a totes les persones i de la necessitat de deixar de tractar-se com una mercaderia”. Explica que la globalització promou que l’alimentació es consideri una mercaderia, mentre que el comerç de proximitat opta per un model més just i sostenible.

Però, què hi pots fer tu?

  1. Pots cultivar els teus propis aliments. En un hort urbà, al balcó del teu habitatge o en una coberta verda, per exemple. Consulta la guia sobre com fer un hort!
  2. Fixar-te en l’etiqueta. Els productes que adquireixes tenen sempre un etiquetatge amb molta informació. Entre altres dades, ha de figurar d’on provenen els aliments i on han estat empaquetats. Comprar aquells que segueixin criteris de proximitat és clau per combatre l’emergència climàtica.
  3. Adquirir productes de temporada. Consulta el calendari de productes de temporada de fruita, d’hortalisses i de pesca.
  4. Anar al mercat municipal o del barri per comprar fruita, verdura i altres productes frescos. Et deixem un article amb alguns dels mercats de proximitat de Barcelona.
  5. Informar-te de l’impacte que tenen els aliments que adquireixes a través d’eines com la calculadora de les emissions de CO2.
  6. Eliminar els ultra processats de la teva dieta. Afavorir els aliments frescos, que són beneficiosos per la salut i per evitar processos industrials, entre altres.

Així doncs, l’aliment pot anar de l’hort directament al plat o bé passar per diferents transports, àrees de processament, empaquetament i emmagatzematge, amb les tones i tones d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que això implica a gran escala. El model d’alimentació que escollim, doncs, té efectes directes en el medi ambient, en la sostenibilitat del planeta i en la nostra salut.

I tu, quin model d’alimentació tries? T’animem a compartir la teva experiència o opinió amb el hashtag #MenjaActuaImpacta a les xarxes socials.