ETIQUETATGE EN L’ALIMENTACIÓ

Si hi ha quelcom que tothom fa cada dia és menjar i, és clar, tret d’alguns productes frescos, la gran majoria els traiem d’un envàs, el qual serveix per emmagatzemar, transportar i conservar l’aliment. Dit això, fixem-nos en les etiquetes que porten aquests envasos, què ens diuen? Hi pares suficient atenció en el que hi diu? És important saber que com a persones consumidores que som, tenim dret a saber què estem comprant quan triem els aliments i hauríem de tenir la màxima informació possible al nostre abast.

En aquest contingut analitzarem aquests aspectes que semblen ben bàsics però que realment no els hi donem tanta importància com n’haurien de tenir.

COM INFLUEIXEN LES ETIQUETES DELS ALIMENTS EN LES NOSTRES ELECCIONS ALIMENTÀRIES?

Aquesta mateixa pregunta se la plantejaren els científics Gustavo Schneider i Anastasiya P. Ghosh en el seu estudi Should we trust front-of-Package Labels? How food and brand categrorization influence healthiness perception and preference que publicaren l’any 2019 (DOI: https://doi.org/10.1086/707929). L’objectiu d’aquest estudi era examinar mitjançant el mètode científic com les etiquetes frontals dels envasos d’aliments (EFEA) influïen en les preferències dels consumidors a l’hora de prendre decisions més saludables, és a dir, si compraven i consumien un producte o no segons el seu etiquetatge.

Aquest estudi ens explica que quan anem a fer la compra, ens preguntem si aquell producte alimentari que tenim a les mans és saludable o no, i per fer-ho ens fixem en el que hi diu l’EFEA. Sembla molt reduccionista perquè deixem de considerar molts altres aspectes de l’aliment importants que més endavant explicarem, tot i que també per desconeixement, per exemple hi ha una tendència generalitzada de la població en equivocar-se en fer el càlcul de calories. En conseqüència, es pot afirmar que en general ens deixem portar per aquest etiquetatge frontal permetent doncs que infereixi a la nostra salut.

En adició, aquest estudi demostra que hi ha una predisposició a escollir aliments amb EFEAs que reivindiquen contenir certs nutrients saludables com “baix en greix” o bé, “bona font de fibra”. Per tant, un consumidor creu que un producte o una marca és saludable o no, només pel que diu l’EFEA car el consumidor confia més en el producte perquè se’n pot fer una idea de la salubritat dels aliments i percep conseqüències positives per a la seva salut. Quin és el problema? Que hi ha productes -per no dir la majoria- que són poc o gens saludables i tenen una etiqueta enganyosa i estratègica que incita a comprar o a consumir-ne més.

En aquesta línia,  trobem l’estudi Front-of-Package Nutrition Labeling — An Abuse of Trust by the Food Industry? (Brownell, K. D. & Koplan, J. P., 2011)  que explica que al gener de l’any 2011 dos importants associacions comercials de la indústria alimentaria –Grocery Manufacturers of America (GMA) i el Food Marketing Institute- anunciaren una innovadora i voluntària manera d’etiquetatge nutricional dins del marc del programa anomenat Nutrition Keys en que buscava homogeneïtzar les EFEAs dels productes alimentaris per tal de proporcionar informació nutricional objectiva al consumidor.

Fins aquí tot sembla correcte, però atenció perquè hi ha trampa: aquest programa en el fons perpetua el model competitiu i antiquat de la indústria alimentaria i, a més, ha sigut impulsat sense tenir en compte el govern americà ni a la comunitat de la salut pública. A més a més, els símbols emprats poden confondre de manera deliberada als consumidors perquè els nutrients que hi apareixen poden canviar a criteri de l’empresa i enganya perquè un producte que considera apte i saludable pels elevats nutrients opcionals (potassi, vitamines, calci o ferro) realment no ho hauria de ser pels continguts en excés de components obligatoris (contingut en sucre, sodi, calories o greixos saturats).

Per altra banda, Brownell i Kplan (2011) comenten el sistema semàfor, el qual empra rodones de color verd, groc o vermell per a cada component nutritiu d’un producte alimentari, indicant-ne així si és saludable, mig o no respectivament. El sistema semàfor és molt polèmic perquè també hi ha una manipulació: al darrera no hi ha una base científica sòlida i, el consumidor, que només mira el paquet una mitjana de trenta segons al supermercat, acaba comprant productes no saludables. Finalment, se sap que la indústria alimentària va gastar fins a mil cinc cents  milions de dòlars per a pressionar la Unió Europea per tal d’aprovar i emprar aquest sistema de semàfors.

PER CONCLOURE

A mode de conclusió, exposem els següents punts:

  1. Ens trobem en un escenari en que la diabetis, l’obesitat, els ictus o la hipertensió esdevenen més dominants en la població i bona part de la causa són els hàbits alimentaris inadequats.
  2. Necessitem EFEAs que permetin als consumidors oferir una visió ràpida i senzilla del valor nutricional i els riscos associats amb el producte que tenen al davant. L’opció del semàfor és una bona eina per a fer una avaluació relativa i pot promoure una presa de decisions més informada, però sempre si al darrera hi ha evidència científica que ho recolza.
  3. L’etiquetatge és important perquè constitueix el primer esglaó per a construir un sistema alimentari sostenible i saludable, per això tot i que cal ajudar als consumidors a prendre millors decisions nutricionals, s’ha de reivindicar que l’etiquetatge sigui adequat, per tant, és i ha de ser una qüestió important per als responsables polítics i comerciants.
  4. Actualment es porten a terme avaluacions de les alternatives de l’etiquetatge de la part frontal dels envasos, tot i que hi ha doncs molta controvèrsia i caldrà veure què ens espera en el futur.

En el nostre cas, l’Estat espanyol  des del 2016 és obligatori donar informació sobre la composició dels aliments i els seu valor nutricional però no fou fins a principis del 2021 que implementà el sistema d’etiquetatge francès Nutri-Score, el qual classifica en una escala de l’A a la E (de més saludable a menys emprant també una gamma de colors del verd, pasant pel groc, taronja al roig) un producte alimentari.

etiquetatge-en-lalimentacio-nutri-score

Font: anafric.es

Quin és el problema? La classificació funciona amb un algoritme, en el que s’hi consideren quantitats de nutrients favorables i altres que no, per aquest motiu és molt fàcil enganyar-lo i per això nombroses associacions i col·lectius vinculats amb la nutrició i la dietètica el critiquen. L’exemple que més va ressonar fou el cas de l’oli d’oliva, que tot i se un aliment molts saludable i típic de la nostra dieta mediterrània, rep una classificació molt negativa en aquest sistema Nutri-Score atès que és constitueix d’un 100% greix i, per tant, no té  “valors positius” que compensin el resultat.

Malauradament, encara no s ‘ha acordat un sistema que aparegui en el camp frontal dels envasos, i com veiem en els estudis esmentats, acaben essent les empreses productores mateix les que s’autoregulen amb els seus propis sistemes d’etiquetatge.  

L’ART DE LLEGIR ETIQUETES DELS PRODUCTES ALIMENTARIS

Tal i com indica l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, l’etiquetatge és el principal mitjà de comunicació entre els productors i els consumidors, i permet conèixer l’aliment: el seu origen, la seva manera de conservació, els ingredients que el componen o els nutrients que aporten a la nostra dieta.

L’etiquetatge conté doncs la informació alimentària relativa a un aliment, és a dir, les seves dades nutricionals (valor energètic o calòric, contingut de greixos, greixos saturats, hidrats de carboni, proteïnes i sal), i aquesta informació es pot exposar emprant diferents maneres: indicacions, dibuixos, signes o mencions que hi trobem a l’envàs, etiqueta, faixa o qualsevol altre element que acompanyen un producte alimentari.

Quina informació és obligatòria en una etiqueta d’aliments envasats?

  1. l’envàs té una capacitat inferior a 25 cm², la informació nutricional no serà obligatòria.
  2. inferior a 10 cm², no cal incorporar ni la informació nutricional ni la llista d’ingredients.
  3. nom de l’aliment, la presència de possibles al·lèrgens, la quantitat neta i la data de durada mínima s’han d’indicar sempre, independentment de la mida del paquet.
  4. mencions addicionals per als aliments envasats que continguin: determinats gasos, edulcorants, àcid glicirízic o la seva sal d’amoni, elevades quantitats de cafeïna, fitosterols i finalment, la carn o preparats càrnics congelats i productes de la pesca no transformats congelats.

La informació nutricional ens permet conèixer el valor nutritiu d’un aliment i  determinar la quantitat de calories i nutrients d’una ració d’aliment. A més, permet comparar el valor nutritiu d’un aliment amb el d’altres i triar aquells aliments que contribueixen a dur una dieta sana i saludable en funció de nostres necessitats.

Més enllà de la informació nutricional en l’etiquetatge dels aliments, hi trobem altres elements importants:

  1. Denominació de l’aliment
  2. Data de duració mínima o de caducitat
  3. Condicions especials de conservació i/o condicions d’utilització
  4. Nom o raó social i la direcció de l’operador de l’empresa alimentària
  5. El país d’origen o el lloc de procedència
  6. Indicació del lot d’acord amb el reial decret 1808/1991, de 13 de desembre, pel qual es regulen les mencions o marques que permet identificar el lot
  7. Cal que l’etiquetat estigui en la llengua oficial de l’Estat

COM INTERPRETO LA INFORMACIÓ NUTRICIONAL UNA ETIQUETA?

La informació nutricional s’expressa sempre per 100 grams o 100 mil·lilitres de producte i aquesta referència ens permet comparar el valor nutricional entre diferents aliments. Més específicament tal informació nutricional indica:

  1. El valor energètic, que és la quantitat d’energia que té l’aliment, expressant en quilojoule (kJ) i quilocaloria (kcal).
  2. Les quantitats en grams (g) de cada nutrient: greixos, greixos saturats, hidrats de carboni, sucres, proteïnes, sals.
  3. Opcionalment, la quantitat de greixos monoinsaturats, greixos poliinsaturats, polialcohols, midó, fibra alimentària i vitamines i minerals.
  4. Opcionalment la informació nutricional es pot expressar per porció o unitat de consum. En aquest cas, s’ha d’indicar la mida i el nombre de porcions o unitats que contenen l’envàs. Per exemple: iogurt de 125 g o porció de 20 g
  5. Opcionalment el percentatge de la ingesta de referència (%IR), que són les quantitats diàries recomanades d’energia i dels diferents nutrients. A continuació s’indiquen les ingestes de referència del valor energètic i nutrients en adults:
VALOR ENERGÈTIC O NUTRIENTINGESTA DE REFERÈNCIA
Valor energètic8.400 kJ / 2.000 kcal
Total greixos70g
Greixos saturats20g
Hidrats de carboni260g
Sucres90g
Proteïnes50g
Sal6g

Veiem a la part inferior un exemple d’etiqueta extreta d’un formatge comprat a un supermercat. Comprova si entens tota la informació que hi diu amb el que hem explicat.

etiquetatge-en-lalimentacio-eroski

Font: Eroski.es

ETIQUETES, TECNOLOGIA I ALIMENTS AMB NOM I COGNOMS

Actualment tenim a l’abast moltes eines tecnològiques que ens proporcionen informació i evidentment, la indústria alimentaria hi és present. En aquesta línia hi destaquen les aplicacions que permeten obtenir informació interessant i útil al consumidor a partir de l’escaneig dels productes. En el següent enllaç es mostra un recull de fins a nou aplicacions diferents. És però important que no hi dipositem la nostra absoluta confiança en aquestes eines i les fem servir com un suport, atès que han sigut ideades amb diferents dades i podríem trobar que diferents eines indiquen resultats diferents per a un mateix producte. Per aquests motius, cal recordar que és imprescindible que llegim sempre les etiquetes i traiem les nostres pròpies conclusions.

Per acabar, remarcar que hi ha disponible una eina informàtica europea sobre l’etiquetatge dels aliments que s’anomena FLIS (Food Labelling Information System) que permet als usuaris seleccionar un aliment i recuperar automàticament les indicacions obligatòries d’etiquetatge de la Unió Europea. Es cobreixen un total de 87 categories diferents d’aliments i a més, s’hi poden consultar les disposicions legals pertinents i documents d’orientació existents. 

L’objectiu principal d’aquesta eina es ajudar als operadors de les empreses alimentàries a identificar les indicacions obligatòries d’etiquetatge que haurien d’aparèixer als seus productes per així promoure la correcta implementació de la legislació pertinent per part de les empreses alimentàries i facilitar la tasca de les autoritats nacionals de control a més de proporcionar informació als consumidors per tal de prendre decisions alimentàries informades.

Per a obrir FLIS consulteu el següent enllaç.