ETNOBOTÀNICA A LES NOSTRES VIL·LES

PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES EN ENTORNS URBANS

Arran de les restriccions del Coronavirus la gent ha tornat a sortir a la natura i a redescobrir-la, hi parem més atenció a tot el que ens envolta, i les plantes no en són pas una excepció. És ben sabut que les plantes desenvolupen moltes funcions vitals com subjectar el substrat o proporcionar oxigen, però n’hi ha més: són una font d’aliment imprescindible. Això sembla que se’ns oblida amb els nous hàbits alimentaris, i per això en aquest contingut tractarem de les nostres plantes silvestres comestibles, les quals han sigut i són d’allò més oblidades. A continuació, us expliquem cinc espècies de plantes que podem trobar a prop de casa i són comestibles:

1. Fonoll – Foeniculum vulgare

etnobotànica-a-les-nostres-villes-plantes-silvestres-comestibles
Font: Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears. Enllaç

Amb el fonoll podem fer una gran varietat de productes: oli, infusions, menjar els brots tendres arrebossats, les seves llavors, per a l’amanida… Us proposem un parell de receptes a continuació: la vinagreta amb flors de fonoll i el refresc amb fulles de fonoll.

  • Què aporta? El fonoll és una planta aromàtica que pot recordar a l’anís i ens aporta sodi, potassi, vitamina A, C i V-6, ferro, magnesi i fibra.
  • Recol·lecció: fulles va de l’estiu a la primavera i, pel que fa les llavors i arrels, a la tardor.

2. Ortiga – Urtica dioica

etnobotànica-plantes-a-les-nostres-villes
Font: CeDocBiV, Herbari cirtual Universitat de Barcelona. Enllaç

Amb les ortigues podem fer també moltes receptes diferents, com un saltejat, truita, croquetes, sopa, afegir-ne a la sanya o a la quitche. Us proposem una fàcil recepta sopa d’ortiga.

  • Què aporta? Font de alci, magnesi, ferro, manganès, àcid fòlic, provitamina A i B2 i sobretot, vitamina K. És doncs molt nutritiva. Diürètica i depurativa i es sol emprar per a l’anèmia. Efecte preventiu a la caiguda del cabell
  • Recol·lecció: es pot trobar tot l’any ja que es pot cultivar tot i que la seva millor època va des de la primavera fins a la tardor.

3. Malva – Malva sylvestris

plantes-silvestres-comestibles-etnobotànica-a-les-nostres-villes
Font: CeDocBiV, Herbari virtual Universitat de Barcelona. Enllaç 

Les fulles de la malva s’empren per a amanides, sopes i cremes; en canvi, les flors per a pastissos i infusions. Les fulles tenen poc gust, i en canvi, les flors són més coles i suaus. Us proposem aquesta recepta de malva amb cigrons

  • Què aporta? La malva aporta fibra, vitamines A, B i C, sals mineres, antioxidants.
  • Recol·lecció: de març a octubre i les fulles abans que floreixi la planta. La podem trobar en descampats, solars abandonats i en camins.

4. Arboç o cirerer d’arboç – Arbutus unedo

etnobotànica-a-les-nostres-villes-4
Font: CeDocBiV, Herbari virtual Universitat de Barcelona. Enllaç

Amb els fruits de l’arboç es poden fer conserves en almívar, per a melmelades, gelatines, xarops, salses per a carn o acompanyaments de formatges, fuita seca o patés. Cal dir que llurs fruits poden contenir fins a un 0,5% d’alcohol degut a la fermentació dels sucres quan estan molt madurs però  es poden consumir al natural (tot i que el més habitual és menjar la polpa interior i descartar la part exterior). També es poden cuinar es poden cuinar com hem comentat, així que us deixem un recull de receptes variades amb arboç.

  • Què aporta? Les cireres d’arboç tenen gust dolç i són riques en vitamines i en antocianines, i a més, tenen un efecte antioxidant i cardioprotector.
  • Recol·lecció: floreix a la tardor i entre octubre i desembre es recol·lecten els fruits. És molt fàcil de trobar entre la vegetació típica mediterrània i també fàcil d’identificar pels fruits.

5. Borratja (fulles, flors i llavors) – Borago officinalis

5-planta-borratja
Font: CeDocBiV, Herbari virtual Universitat de Barcelona. Enllaç

La borratja és una planta que es pot menjar en la seva totalitat (fulles, flors i llavors) i al mediterrani es fa servir sobretot per a amanides tot i que també se’n poden fer brous. Altrament, les fulles també es solen menjar bullides, arrebossades o fregides. Pel que fa a les flors, es solen menjar en vinagreta, arrebossades o amb sucre. Com en els exemples anterior també us deixem un parell de receptes per a provar a casa:  borratja farcida amb patates i parmesà i recepta rica en proteïnes: cigrons, tofu, ortigues i borratja

  • Què aporta? La borratja és una font de fibra, carbohidrats i vitamina  i es diu que tenen propietats diürètiques i antiestressants.
  • Recol·lecció: entre febrer i abril, a partir de maig les llavors. En podem trobar fàcilment en camins i descampats. És una planta molt distingible per les seves flors blaves.

PERÒ… COM CUINO UNA PLANTA SILVESTRE?

Quines parts són comestibles? En general tenim les arrels i tubercles, fulles i tiges, fruits o flors però evidentment, això en dependrà de l’espècie en concret.

Altrament, hem de tenir precaució per no prendre mal quan comencem a cuinar amb espècies silvestres i, per això, es important tenir en compte les següents consideracions:

  • Assegurar-se que identifiquem bé la planta
  • Vigilar amb les quantitats, cal posar l’adequada, ni més ni menys
  • Vigilar que estigui en bon estat la planta: visualment mirem que no hi hagi cap infecció de fongs o altres paràsits
  • No agafar la planta de la vora del camí, doncs és fàcil que hi hagi orinat algun gos o hagi sigut trepitjada. A més, les plantes dels marges dels camins solen tenir més nitrats
  • Hi ha plantes que excreten substàncies i cal vigilar no tocar-les per a prevenir certes irritacions. Un exemple ho és el làtex del lletsó fi
  • Comprovar si hi ha una pràctica culinària concreta per a aquella espècie o bé, si s’ha d’evitar cuinar-la d’alguna manera
  • Comprovar que la planta que mengem no perjudica alguna patologia que patim
  • Evitar cuinar les plantes que al tastar-les tinguin un gust àcid,
  • Hi ha plantes que tenen una mena de pèls a la tija i fulles que són irritants per a mucoses  el tracte digestiu, per això cal evitar-les
  • No agafar plantes comestibles que tinguin les fulles seques, amb mal aspecte o pansides
  • Recorda que abans de cuinar-la cal rentar-la bé!

Per aquests motius, recomanem que feu servir manuals certificats per aprendre’n i prevenir possibles mals.

I L’ETNOBOTÀNICA, QUÈ ÉS? PER A QUÈ SERVEIX?

L’etnobotànica ha sigut definida una mica diferent segons l’època i l’autor, però en termes generals es proposen aquestes dues definicions:

  • Des del punt de vista científic, és una disciplina que estudia les relacions entre els vegetals i els éssers humans
  • Des d’una perspectiva antropològica, al·ludeix al patrimoni etnogràfic referit als vegetals, és a dir, és laciència que descriu els costums i tradicions dels pobles envers als vegetals.

A la fi, ambdues definicions constitueixen dues cares d’una mateixa moneda ja que el seu denominador comú és la integració del coneixement tradicional amb el científic (Luna-Morales, C., 2015).

Un dels principals objectius de l’etnobotànica és el coneixement de les plantes i llurs utilitats en la cultura popular tradicional. Cal dir, que en les darreres dècades ha tingut un notable desenvolupament en el nostre territori i, de fet, Espanya és un dels països que a nivell europeu han dut a terme més estudis etnobotànics en el món acadèmic (Morales et al., 2011).

Altrament, fins fa no masses anys la transmissió oral d’aquests coneixements i els usos d’aquests vegetals, eren imprescindibles per a la nostra supervivència perquè exercien una funció vital, en altres paraules, calia conèixer correctament aquelles plantes que oferien un servei bàsic determinat, el qual seria inassolible sense elles. Per contra, actualment tal servei el veiem satisfet sense la necessitat d’aquest coneixement etnobotànic; per exemple, si et fa mal el coll prens un antibiòtic o un antiinflamatori depenent del diagnòstic del metge, però la teva àvia o besàvia segurament es feia un preparat amb farigola i llimona.

Per aquests motius, avui dia quasi no en sabem res dels usos de les nostres plantes,però hi ha més: s’ha donat un salt generacional causat pel despoblament rural i pels canvis socioculturals que impedeixen la transmissió oral d’aquest saber. En conseqüència, s’ha perdut bona part d’aquest ric patrimoni etnobotànic i és urgent recopilar-lo perquè no només perdem els usos de les plantes, sinó també part essencial de la identitat i personalitat cultural de cada territori (Pardo de Santayana, M & Gómez, E., 2002). És important remarcar, que aquest coneixement etnobotànicés en bona mesura intangible i no ha rebut l’atenció suficient pels mitjans acadèmics ni ha gaudit d’una gran valoració social fins fa poc i això també ha influït en la seva pèrdua.

Per fortuna, en l’actualitat s’està potenciant en l’àmbit divulgatiu l’etnobotànica gràcies a entitats i organitzacions que s’hi dediquen i també en part, per l’auge en el món acadèmic que ja hem comentat. Això són molt bones notícies puix que l’etnobotànica podria constituir-se com una eina fonamental en la conservació de la biodiversitat (Morales et al., 2011).

Aplicacions principals dels vegetals:

  • Medicinal. Les especies medicinals han tingut un paper més influent en la societat, i és evident atès que d’elles en depenia la salut i supervivència d’algú, per això trobem més vegetals amb fins curatius o pal·liatius. Particularment, a l’Espanya peninsular es coneixen unes 1200 espècies de plantes, poc més del 15% de la flora espanyola (Morales et al., 2011).

Sabies que a cada habitatge hi solia haver una farmaciola vegetal amb aquelles plantes per tal de curar les malalties més comuns? Tals afeccions serien refredats, diarrees, dolors estomacals o intestinals, dolors musculars o el tractament de ferides i hematomes. Hi havia, per tant, un coneixement generalitzat en aquests aspectes, però a més a més, a cada zona hi havia plantes que només coneixien els curanderos, sanadors o “persones que en sabien d’herbes”. Es té constància que alguns d’ells sabien més de mil remeis diferents, essent doncs tots uns experts en la matèria; no obstant això,  aquesta bona gent no eren pas metges tot i que hi exercien puix que tenien coneixements mèdics empírics.

  • Alimentació. Tenim molts més productes alimentaris que extraiem dels vegetals que ens pensem, més enllà de les típiques fruites, verdures i hortalisses que ens venen al cap, hi tenim també begudes (licors, infusions), llaminadures (flors i arrels), conservants, salses, olis i farines. Hi ha doncs tot un exèrcit de plantes silvestres que tradicionalment es menjaven i que actualment no, ja sigui per desconeixement o bé, perquè no es solen trobar en la indústria alimentaria actual. Això fa que a nivell mundial es consumeixi un percentatge molt baix  en relació a les plantes comestibles disponibles i, a més, en provoca efecte directe en la pèrdua biodiversitat atès que es deixen de conservar moltes espècies vegetals.
  • (Fito)cosmètica. Olis, cremes, ungüents, maquillatge, sèrums, pasta de dents, xampús, suavitzants, protecció solar i exfoliants són alguns dels productes que podem crear a partir de plantes recol·lectades en el nostre entorn més proper. No són processos massa complicats ni calen grans estris, només cal tenir temps i motivació. Les plantes més habituals que s’empren són les aromàtiques, com la menta, el romaní, etc.
  • Altres: com poden ser els tints i pintura a partir de l’extracció de pigments dels vegetals. Un altre ús són les impressions botàniques, és a dir, estampar plantes senceres o parts d’elles a un paper o teixit. També hi ha altres aplicacions com l’encens natural enriquits amb plantes i olis essencials. Finalment, afegim a la llista productes de neteja com detergents, els quals substitueixen productes contaminats i, a més, eliminarem envasos de plàstic.

T’AGRADARIA APRENDRE MÉS D’ETNOBOTÀNICA?

A continuació et deixem els enllaços d’entitats i organitzacions per tal a conèixer els projectes, activitats i cursos divulgatius que ofereixen: 

Finalment, us deixem La Web Etnobotànica dels Països Catalans per a consultar usos de plantes, aplicacions i treballs etnobotànics realitzats (Garnatje, T., Gras, A., Parada, M., Parada, J., Sobrequés, X., Vallès, J . Desembre 2020) i una web molt interessant per a també fer consultes online.