SALUT PLANETÀRIA

QUÈ ÉS LA SALUT PLANETÀRIA?

La salut planetària és l’assoliment del nivell més alt possible de salut, benestar i equitat a tot el món mitjançant una gestió assenyada dels sistemes humans (polítics, econòmics i socials) sense comprometre el futur de la humanitat ni dels sistemes naturals del planeta. Dit de manera més simple: la salut planetària és la salut de la civilització humana i l’estat dels sistemes naturals dels quals depèn. Aquests sistemes naturals han de romandre sempre dins d’uns límits ambientals segurs (Whitmee et al., 2015; Borusselle & McDavid, 2020).

L’activitat humana ha causat un gran nombre d’impactes en els sistemes naturals de la Terra, més en concret en la biosfera, hidrosfera, edafosfera, atmosfera i geosfera alterant llurs dinàmiques i composicions. Això és un evident problema perquè d’aquestes esferes en depenen la salut i benestar de les persones.

ON ES PODRIA DETECTAR UN PUNT D’INFLEXIÓ EN AQUESTS IMPACTES?

La clau és la revolució industrial. Des de llavors, la societat s’ha mobilitzat amb l’objectiu d’explotar els recursos i considerar positivament el creixement econòmic com a sinònim de benestar. Aquest paradigma ha donat lloc al creixement de la població, l’augment de l’esperança de vida, la reducció de la mortalitat infantil i la reducció de la pobresa extrema, però també ha comprés el nostre medi natural (Borusselle & McDavid, 2020).

Més enllà de la lluita per a la preservació del medi ambient i l’explotació sostenible dels recursos naturals, actualment s’ha començat a prendre consciència que tenir un planeta malalt, és a dir, portat al límit sense cap estratègia real de cura, fa que cada cop més baixi la qualitat de vida de les persones fins al punt d’arribar a morir. La promoció de la salut ha prestat molta atenció als determinants socials i a l’equitat en salut, però molt poc en comparació als determinants ecològics.

Això també suposa un problema perquè els determinants més fonamentals de la salut són els sistemes naturals que fan que la Terra sigui habitable i que ens proporcionen aire, aigua, aliments, combustibles i materials per a la vida. No obstant això, els sistemes naturals es troben, tanmateix, amenaçats pel mateix desenvolupament econòmic i social que hem creat per satisfer els determinants socials de la salut. En addició, els beneficis i les càrregues d’aquest desenvolupament es distribueixen de manera desigual, donant lloc a una injustícia tant ecològica com social (Hancock, 2021).

L’Organització Mundial de la Salut s’hi suma a aquestes declaracions i reafirma que és la font de la salut humana és la natura. Per tant, i sense cap mena de dubte, la tasca més crucial a la qual s’enfronta la promoció de la salut al segle XXI és dirigir la seva atenció a la salut planetària.

CANVI CLIMÀTIC I SALUT HUMANA

Tot i que és difícil atribuir els canvis de salut observats en una població al canvi climàtic recent, s’està evidenciant avui dia un patró coherent de canvis associats al clima i al temps en moltes regions del món. Els riscos afecten de manera desigual, especialment a les regions més pobres i vulnerables, i es veuen amplificats per les altes taxes preexistents de malalties i condicions sensibles al clima. Si el món s’escalfa entre 3 i 5 ⁰C l’any 2100, les conseqüències per a la salut, directament i a través d’una interrupció social i econòmica massiva, serà greu (McMichael, 2014).

Avui, la combinació de l’escalada del nombre humà, una classe mitjana global de consumidors en expansió, una activitat econòmica intensificada i les tecnologies dominants estan fent pressions excessives sobre els sistemes biofísics i ecològics naturals que formen el sistema de suport vital de la Terra. Amb tot, s’arriba a una situació de sobrecàrrega planetària, on perillen el benestar, la salut i la supervivència de les poblacions humanes i d’altres espècies (McMichael, 2014).

A continuació es llisten alguns exemples d’elements i situacions que molt probablement que patirà l’espècie humana rel de les noves condicions planetàries:

  • l’exposició a una calor i radiació excessiva
  • els perills físics dels esdeveniments meteorològics extrems
  • migracions massives i conflictes bèl·lics
  • alteracions en la pol·linització
  • alteracions en el funcionament dels ecosistemes (desacoblament dels cicles vitals de les espècies i canvis en les relacions tròfiques)
  • canvis en la collita i el seu rendiment
  • salut en el bestiar del qual en depenem
  • major transmissió de malalties infeccioses
  • alteracions en les relacions socials i en l’àmbit econòmic
  • la pèrdua o canvis de llocs de treball
  • conflictes provocats per l’escassetat de recursos relacionats amb el clima (aigua, aliments, sòl habitable)

SALUT PLANETÀRIA I ALIMENTACIÓ

Per mantenir la salut planetària, les activitats humanes han de limitar l’ús dels recursos de la Terra dins de límits finits i evitar la degradació ambiental. En l’àmbit alimentari consta que l’agricultura ocupa gairebé el 40% de la terra mundial i que la producció d’aliments és responsable de fins al 30% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle i del 70% de l’ús d’aigua dolça (EAT-Lancet, 2022).

Així doncs, els sistemes alimentaris representen un ús substancial dels recursos naturals i contribueixen considerablement al canvi climàtic i, al mateix temps, amenacen la salut humana a causa de la inseguretat alimentària. A més, els patrons alimentaris actuals, rics en productes animals i excessius en calories, són perjudicials tant per a la població com per a la salut del planeta (Fresan & Sabate, 2019).

Els sistemes alimentaris sostenibles són un component important d’una estratègia de salut planetària (Canavan et al., 2017) per:

  • promoure la nutrició
  • minimitzar la petjada ambiental: la demanda creixent d’aliments i l’augment de la producció i el consum de carn en les darreres dècades enmig de la disminució de la disponibilitat de terres cultivables i aigua
  • reduir l’amenaça de malalties infeccioses: la intensificació de la producció ramadera -conseqüència del punt anterior- té greus impactes com també la neteja de terres per a l’agricultura perquè altera els ecosistemes, augmenta les interaccions entre humà i fauna i provoca la proliferació de malalties (major risc de zoonosi)

En aquesta línia, la Comissió EAT-Lancet presenta una dieta global de salut planetària:

Font: Eat – Lancet (https://eatforum.org/lancet-commission/eatinghealthyandsustainable/)

Com s’observa, s’hi destaca una dieta a base de vegetals on els cereals integrals, fruites, verdures, fruits secs i llegums representen una proporció més gran dels aliments consumits. La carn i els lactis constitueixen parts importants de la dieta, però en proporcions significativament menors.

PER ACABAR…

Una pràctica diària de salut planetària ens pot ajudar a prosperar connectant-nos amb la natura i el món, convertint-nos en administradors del nostre entorn (Rogers, 2021).