PESCA I CONSUM RESPONSABLE

Què en sabem de la pesca? Saps d’on ve el peix que menges?

Els peixos no solen ser els protagonistes de massa articles o documentals divulgatius, però aquest cop els donarem veu.

INTRODUCCIÓ

La pesca és una activitat que ha tingut un rol fonamental tant per a l’alimentació humana com a nivell econòmic i social, i sobretot per a algunes poblacions costeres.

La situació actual és complicada perquè  tenim els nostres mars cada cop més buits de peixos i la demanda de recursos pesquers es manté. A més, ens trobem en context desolador per tota una llarga llista de problemàtiques que s’interrelacionen -les quals posteriorment revisarem- que condueixen aquests recursos pesquers quasi al col·lapse en la gran majoria d’àrees marines. Finalment, cal afegir-hi les previsions demogràfiques, on a meitats del present segle la població rondarà prop dels nou mil milions de persones.

La pesca és i continuarà essent essencial i és possible garantir la seva continuïtat, com nombrosos casos d’èxit indiquen. Cal però d’una banda, aplicar polítiques i gestions sostenibles, és a dir, una gestió pesquera amb una visió ecosistèmica, centrada en els recursos pesquers considerant llurs necessitats i relacions amb l’entorn; i per l’altra, conscienciar de la problemàtica al col·lectiu consumidor i promoure bones pràctiques, les quals després en parlarem.

Com a exemple positiu i proper, tenim els fons del canal entre Menorca i Mallorca, on tot i que sempre s’hi ha pescat les comunitats biològiques es troben en un estat excel·lent de conservació. Aquesta excepcional situació es creu que és pel fet d’haver emprat flotes pesqueres petites amb arts no agressives (artesanals amb ús de nanses) sense quasi arrossegar el fons marí. A més a més, els pescadors locals tenen altres bones pràctiques com rentar les xarxes de pesca cada cop que s’empren abans de tornar-les a llençar al mar o bé, retornar les especies no comercials al mateix lloc d’on s’han extret. Això demostra que és possible explotar els recursos marins d’una manera més sostenible; i més específicament, com l’explotació tradicional adaptada al cicle de les especies de temporada por considerar-se un bon exemple de bona praxi (Domínguez, Gili & Grinyó, 2011).

PROBLEMES (IN)VISIBLES

1. Arts de pesca destructius

Al llarg de les darreres dècades especialment, els fons marins de les plataformes continentals de tots els oceans han patit l’impacte de les activitats humanes, en concret les profunditats d’entre 50 i 200m que han sigut destrossats per diferents arts de pesca praxi (Domínguez, Gili & Grinyó, 2011).

Quins són els arts de pesca més insostenibles?

  • Pesca d’arrossegament: una xarxa oberta en tot moment és arrossegada per una barca en moviment, de manera que atrapa tot el que hi troba al fons. És doncs poc selectiva i malmet el medi marí.
  • Ús d’explosius o verí: llançament d’explosius o de pesticides químics o cianur, de manera que després es recullen per xarxa o per submarinistes. No és selectiva perquè moren altres espècies i destrossen el fons marí.
  • De cerc, teranyines o art d’encerclament: consisteix en encerclar un banc de peixos amb una xarxa circular (com una cortina) que han sigut prèviament atrets per un bot de llum. És un art que és respectuós amb el medi i selectiu però el problema sorgeix quan s’empren sònars i radars molt potents així com altres tecnologies per tal de capturar grans moles de peix.
  • El tremall: consta de tres xarxes de diferents diàmetres desplegades una sobre l’altra de manera que simula una cortina sota el mar, semblant a una xarxa de voleibol. Les especies hi queden enganxades, per tant, no és un mètode selectiu i tampoc respecta el medi marí. Les Nacions Unides van prohibir al 1992 les xarxes majors a 2,5km de longitud ja que solien arribar a fer fins a 50 km i morien quasi 10 mil cetacis cada any segons la Comissió Ballenera Internacional.
  • “Pesca fantasma”: xarxes i altres estris abandonats al mar segueixen atrapant especies, fins i tot cetacis o tortugues.

2. Contaminació

La contaminació és la introducció de substàncies nocives que no són habituals en un indret donat. Ens sol venir al cap la contaminació dels mars i oceans pel plàstic -cosa òbvia donat que en trobem als llocs més remots del planeta i per exemple al mar Mediterrani suposen el 95% dels residus-. Hi ha altres contaminants derivats de l’activitat humana i són: les herbicides, plaguicides, fertilitzants químics, detergents, hidrocarburs, aigües residuals i altres sòlids (no només plàstic) (National Geographic, 2016).

Molts dels contaminants s’acumulen a les profunditats dels ecosistemes marins, on són ingerits per petits organismes i és en aquest punt on s’introdueixen a la cadena alimentaria global; però també a la inversa, per exemple medicaments que no hem ingerit bé acaben al peix, sal o marisc que mengem. Altres contaminants com bosses, escuma o altres sòlids que vessem al mar, també acaben sent aliment per a animals no tan grans, com mamífers marins, peixos i aus ja que els confonen com a aliment (National Geographic, 2016).

Finalment, un altre aspecte de la contaminació són les corrents oceàniques que arrosseguen bilions d’objectes de plàstic en descomposició entre d’altres fins a formar remolins gegants (National Geographic, 2016). S’han identificat cinc zones anomenades “sopes de plàstic”: Índic, dues a l’Atlàntic (nord i Sud) i dues al Pacífic (Nord i Sud), les quals contenen una elevada concentració de microplàstics. Cal tenir present que els plàstic que es troben en superfície representen menys d’un 15% del total que hi ha al mar, són doncs només la punta de l’iceberg (Greenpeace, 2022).

Segons les Nacions Unides 8 milions de tones de residus plàstics van a para cada any als oceans. El 70% de les escombraries marines provenen d’activitats terrestres, i que en el cas dels plàstics corresponen a un 80%. Cal senyalar que amb arts de pesca d’arrossegament tot i destruir el fons marí, han contribuït a la reducció de contaminants sòlids ja que els agafen i els retornen a ports on en general són reciclats.

3. Pesca il·legal, no declarada i no reglamentada

Les pràctiques de pesca il·legal més comunes són la no declaració de captures i quan s’opera en una pesqueria no regulada que ningú gestiona.

La FAO estima que aquest factor pot representar unes captures de peixos de fins 26 milions de tones a l’any, amb un valor en el mercat que oscil·la entre els 10 mil i els 23 mil milions de dòlars. Les estimacions indiquen que les captures mundials de peix il·legals corresponen entre un 13 i 31% de la producció total notificada de productes de pesca. A nivell europeu, la WWF estima que un 15% del peix que hi entra prové de pràctiques il·legals.

Per a les organitzacions no governamentals, totes aquestes xifres són el reflex d’un problema molt estès i habitual, degut sobretot a que no hi ha una bona governança pesquera, és a dir, plans de gestió i protocols de control i seguiments adequats per a una explotació sostenible dels recursos.

Per contra, la Unió Europea estan duent a terme controls exhaustius per tal de lluitar contra aquesta pesca il·legal gràcies per l’aprovació d’un reglament l’any 2010. L’altra propòsit és la divulgació de bones pràctiques a la resta de països atès que la Unió Europea és el principal importador mundial de productes de pesca, més concretament un 60% prové de països extracomunitaris.

Com es porta això a la pràctica? S’empren targetes d’advertència grogues i/o vermelles per a que països com Tailàndia i Cambodja que exporten molt a països europeus actuïn en el control d’aquesta pesca il·legal en les seves flotes i territoris (WWF, 2022).

4. Canvi climàtic

Tal i com explica l’investigador de la Universitat de Columbia Britànica William Cheung, un dels indicadors principals de canvi climàtic en els ecosistemes marins és la temperatura de l’oceà. Aquest s’està escalfant i acidificant (pèrdua d’oxigen), dos fets que afecten a totes les especies marines, les quals es mouen cap als pols seguint la temperatura a la que els permet viure en condicions òptimes. En conseqüència, s’espera un augment d’espècies a les zones temperades o subtropicals. El problema principal serà que les espècies marines no mòbils com els coralls es perdran perquè no hi ha una reposició d’individus, i molts peixos associats a aquests coralls també es veuran afectats indirectament.

Per altra banda, estudis científics constaten que l’escalfament del mar està afectant des de fa dècades a les poblacions de peixos, de fet l’estudi publicat a Science de l’Escola Bren de Ciències Ambientals i Gestió de Bren de la Universitat de Santa Bárbara, conclou que a nivell global entre el 1930 i el 2010, l’escalfament oceànic global ha provocat un descens mitjà del 4% a les captures pesqueres.

El col·lectiu científic avisa que hi ha molts buits de coneixement per dissipar encara: quins subsectors es veuran més afectats? Com interactuen els plàstics i els microplàstics en aquestes condicions ambientals? Quins impactes es donaran als tròpics? Fins a quin punt i com poden els mateixos oceans mitigar el canvi climàtic? Com interactuen els impactes que causem a medi marí? Com veiem hi ha moltes incògnites així que cal potenciar investigacions en aquestes línies de recerca juntament amb polítiques de control i monitoreig, però sense oblidar que cal divulgar i tenir informada a la població.

5. La sobreexplotació: se’ns buida el mar!

La majoria dels estudis s’han dut a terme a la zona de la Unió Europea i Amèrica del nord, per tant, les dades obtingudes solen ser d’aquests indrets, tot i així veiem algunes dades facilitades per Greenpeace i la WWF:

  • El 63% de les poblacions mundials de peixos es consideren sobreexplotades.
  • 40 mil llocs de feina s’han perdut amb el col·lapse d’una població de bacallà que fou sobreexplotada.
  • La sobreexplotació pesquera afecta a més del 90% de les poblacions estudiades del mar Mediterrani i al 40% en aigües europees de l’Atlàntic.
  • En els darrers 40 anys les poblacions de tonyina o bonítol han caigut un 74%, les quals són molt importants per al consum humà.

Com dèiem manca molta informació i una important és l’estat de conservació de les poblacions de peixos que són altament vulnerables a una elevada pressió de pesca. En adició cal tenir en compte el canvi en els arts de pesca, on s’abandona la pesca sostenible (en mols casos era artesanal) i s’empren vaixells gegants amb ecosondes per arrasar amb bancs sencers de peixos -i el fons marí!-que congelen i processen posteriorment. En adició, un cop ja no hi ha suficient per pescar aquestes embarcacions es dirigeixen cap a nous territoris disposats a tornar a pescar i arrasar-ho tot (Greenpeace, 2022).

Per tant, actualment s’estan pescant massivament i amb desconeixement sense permetre una recuperació natural de les poblacions i sense cap tipus de selecció tot afectant a altres espècie en perill com cetacis i tortugues.

Quins problemes comporta la sobrepesca?

  • Els mars es buiden!
  • Trastoca l’equilibri tròfic dels ecosistemes marins
  • Alt impacte social a comunitats que depenen d’aquests recursos
  • Els peixos són una font vital de proteïna per a més de la meitat del món

COM HAURIA DE SER UNA PESCA SOSTENIBLE?

Hem revisat els principals problemes als que s’enfronta la pesca, i per això cal ser conscients que els nostres mars i oceans estan alterant-se a una velocitat vertiginosa si seguim amb aquest model de pesca i consum.

Què cal fer per a revertir la situació?

  • Eliminar el mercat negre de recursos pesquers.
  • Millorar les condicions laborals del col·lectiu pescador.
  • Pesca amb assessorament científic, selectiva (retornar les espècies de no interès pel consum humà i aquelles que no compleixin els òptims biològics) i respectuosa amb el fons marí.
  • Investigació per tal d’avaluar l’estat de les poblacions de peixos, prevenir la sobrepesca i afrontar el que depara el canvi climàtic.
  • Conscienciar a la població fent divulgació i activitats ambientals.
  • Control de la contaminació del medi marí. Per a això cal que tota la societat hi contribueixi.
  • Millorar el compliment de la normativa i fins i tot fer-la encara més estricta, especialment amb els països extracomunitaris.
  • Ampliar la xarxa de reserves marines.
  • Donar més importància a la pesca continental.
  • Reduir impactes negatius de la pesca al medi ambient mitjançant solucions tecnològiques i de gestió comunitària.
  • Recopilar i publicar una base de dades de producció mundial de captura.
  • Millorar la comprensió dels aspectes socioeconòmics de la pesca.
  • Reconèixer la importància de la pesca artesanal com a fonamental per a la mitigació de la pobresa i seguretat alimentaria.

PASSEM A L’ACCIÓ!

  • Recolzar a la pesca artesanal i sostenible
  • Consum local i de temporada: reducció de les emissions de diòxid de carboni per transport i sent fidels als cicles de vida dels peixos. Amb això beneficiarem al col·lectiu pescador i també disposarem de productes frescos de qualitat.
  • Ens hem d’informar i conscienciar-nos, la gran majoria de residus acaben al mar així que cal incidir en tots aquells que depenen de nosaltres com a consumidors que som. Per exemple una bona manera és reduir envasos i plàstics.
  • Esbrinar el mètode de pesca emprat tot rebutjant-ne els arts no sostenibles i comprar en llocs autoritzats per evitar incentivar les captures il·legals ni posar en joc la salut.
  • És important comprar productes amb etiquetatge oficial, on hi ha tota la informació requerida pels governs i consumidors. A l’etiqueta s’indiquen les dades següents:
    • Categoria art de pesca
    • Pes
    • Operador alimentari (comercial i direcció)
    • Mètode de producció i zona de captura
    • Port i data del desembarcament
    • Condicions de conservació
    • Data límit de consum preferent o la de caducitat