Glossari de l’alimentació sostenible i saludable

Hem elaborat un glossari amb desenes de conceptes relacionats amb l’alimentació sostenible i saludable. Pots aprofundir aquests coneixements si consultes el nostre blog d’Articles – EAT: LIFE o algun altre recurs. Comencem!

A

ADDITIUS

Com ja hem explicat en el nostre article pertinent, els additius són substàncies que normalment no es consumeixen com a aliment sinó que s’utilitzen com a ingredient amb una finalitat tecnològica, habitualment fabricar, preparar, transportar o conservar l’aliment. Els additius estan regulats legalment en la majoria de països i regions del món. Aquí està el cas de Catalunya.

AGRICULTURA

• AGRICULTURA DE PRODUCCIÓ INTEGRADA
• El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Ramaderia d’Espanya defineix els sistemes agrícoles de producció integrada com aquells “d’obtenció de vegetals que utilitzen al màxim els recursos i els mecanismes de producció naturals i asseguren a llarg termini una agricultura sostenible, introduint en ella mètodes biològics i químics de control, i altres tècniques que compatibilitzin les exigències de la societat, la protecció del medi ambient i la productivitat agrícola, així com les operacions realitzades per a la manipulació, envasament, transformació i etiquetatge de productes vegetals acollits al sistema”. En síntesi, es tracta de sistemes de producció basats en els principis de l’agroecologia la finalitat de la qual és oferir productes d’alta qualitat amb mètodes respectuosos de la salut humana i el medi ambient.

• AGRICULTURA ECOLÒGICA
• L’agricultura ecològica, biològica o orgànica és, segons la Unió Europea, un model de producció agrícola basat en la utilització de processos i substàncies naturals segons criteris i tècniques que sorgeixen de decisions relacionades amb l’explotació del medi ambient, incloses l’obtenció d’energia i altres recursos naturals, el manteniment de la biodiversitat, en particular les espècies i varietats de cultius utilitzats, els mètodes de fertilització preferits, la salut de les plantes, el control de les herbes alienes al cultiu, la recol·lecció de plantes silvestres, la millora de la qualitat del sòl i el manteniment de la qualitat de l’aigua.

AGROECOLOGIA

L’agroecologia és un tipus d’agricultura basat en pràctiques agrícoles orgàniques, que utilitza coneixement tant científic com tradicional. Es caracteritza per una visió sociopolítica de la transformació àmplia dels sistemes alimentaris. Per aquest motiu, l’agroecologia es defineix com una disciplina científica, una col·lecció de pràctiques agrícoles i un moviment social alhora.

ALIMENT

A l’efecte del Codex Alimentarius, la FAO “entén per”aliment” tota substància, elaborada, semielaborada o bruta, que es destina al consum humà, incloent-hi les begudes, el xiclet i qualssevol altres substàncies que s’utilitzin en la fabricació, preparació o tractament dels aliments, però no inclou els cosmètics ni el tabac ni les substàncies utilitzades solament com a medicaments”.

• ALIMENTS FRESCS
• El dret espanyol determina que “Tenen el caràcter de productes d’alimentació frescos i peribles aquells que per les seves característiques naturals conserven les seves qualitats aptes per a la comercialització i el consum durant un termini inferior a 30 dies o que requereixen condicions de temperatura regulada de comercialització i transport”.

• ALIMENTS MALSANS
• Són aliments malsans aquells que, consumits en excés, poden deteriorar la salut d’una manera acumulativa i no agut. Com a consumidors, no disposem de suficient informació sobre els aliments malsans ni de protecció legal contra les pràctiques de màrqueting amb les quals es venen. I sorgeix la següent pregunta: Per què el dret no ens protegeix dels aliments malsans?

• ALIMENTS PROCESSATS
• Els aliments processats són aquells als quals “s’ha afegit sucre, greixos, sal, midons, etc. per a prolongar la seva vida útil, canviar la textura, donar-los sabors més intensos o fer-los més atractius. La majoria tenen 2 o 3 ingredients i se’ls apliquen processos de conservació o cocció (per exemple: verdures, llegums i fruita en conserva, fruita seca salada, carns curades i fumades, pescat en conserva, formatges, pa, etc.)”.

• ALIMENTS ULTRAPROCESSATS
• Els aliments ultraprocesats “són formulacions industrials elaborades a partir de substàncies derivades dels aliments o additius” en les quals no s’identifiquen els aliments d’altres grups”. Tal com s’explica en el Canal Salut, els *ultraprocesados solen tenir llistes molt llargues d’ingredients, entre el quals hi ha ingredients dels aliments processats. A més, contenen substàncies i additius que, encara que són segurs, serveixen únicament per a modificar el sabor i aspectes sensorials del producte. Els processos implicats en la seva fabricació són industrials i manquen d’equivalent domèstic. Estan dissenyats com a productes llestos per a consumir, precuinats o que només hagin d’escalfar-se i solen tenir sabors molt intensos, envasos i embalatges molt atractius, campanyes de màrqueting forts i agressives, declaracions de salut i un elevat rendiment econòmic per qui els fabrica, habitualment grans empreses i corporacions.
• Sabies que, segons el Canal Salut, un terç de les calories que es consumeixen a la nostra regió prové de productes ultraprocessats? I això malgrat que l’Agència de Salut Pública de Catalunya recomana reduir al mínim el seu consum

ALIMENTARI

Amb aquesta paraula ens referim a tot el relacionat amb els aliments.

• INSEGURETAT ALIMENTÀRIA
• En paraules de la FAO, una “persona pateix inseguretat alimentària quan manca d’accés regular a suficients aliments innocus i nutritius per a un creixement i desenvolupament normals i per a portar una vida activa i saludable. Això pot deure’s a la falta de disponibilitat d’aliments i/o a la falta de recursos per a obtenir-los. La inseguretat alimentària pot experimentar-se a diferents nivells de severitat”.

• MALBARATAMENT ALIMENTARI
• Anomenem malbaratament alimentari a tot l’aliment que, malgrat ser perfectament comestible i apte per al consum humà, es descarta al llarg de la cadena alimentària. Aquests aliments es descarten com a residu degut a la manca d’usos alternatius i suposen un cost econòmic i ambiental molt elevat.

• PÈRDUA ALIMENTÀRIA
• Segons la FAO, es tracta de la “disminució en la quantitat o qualitat dels aliments com a resultat de les decisions i accions dels proveïdors en la cadena alimentària, excloent als detallistes, proveïdors de serveis d’aliments i consumidors”.

• SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
• Tal com l’entén la FAO, la sobirania alimentària comprèn sis aspectes principals: (1) l’aliment és més que una mercaderia, (2) l’atribució de valor als proveïdors d’aliment, (3) la reducció de la distància entre productors i consumidors, (4) concentració del control en el nivell local, (5) promoció de coneixements i habilitats i (6) compatibilitat amb la naturalesa.

ANTROPOCÉ

L’espècie humana té un paper dominant en la Terra, un fet que ha conduït a alguns científics a identificar la nostra època com l’Antropocé, una nova era geològica definida per canvi planetaris causats principalment per les conseqüències de l’activitat humana. Els 7,7 mil milions de persones que habitem el món avui dia provoquem grans canvis que afecten la nostra espècie i les condicions de vida dels altres organismes.

AQÜICULTURA

L’aqüicultura consisteix a criar organismes aquàtics, és a dir, peixos, mol·luscos, crustacis i plantes, mitjançant alguna mena d’intervenció en els proceSsos de reproducció i desenvolupament amb la finalitat d’augmentar la seva producció. Per exemple, emmagatzematge periòdic, alimentació, protecció dels depredadors, etc. L’aqüicultura produeix més de la meitat del peix que es consumeix en el món.

AQÜÍFER

Un aqüífer és una formació geològica composta de roca permeable que emmagatzema o porta aigua subterrània. Els aqüífers permeten que hi hagi disponibilitat d’aigua en àrees mancades d’aigües superficials o de xarxes de subministrament supramunicipals. Aquestes reserves d’aigua poden trobar-se a diferents profunditats i proveir els pous d’aigua a tot el món. Aquí trobaràs informació sobre els aqüífers de Catalunya.

B

BENESTAR ANIMAL

El Certificat Welfair de Benestar Animal és una certificació independent basada en la Welfare Quality Network [Xarxa de Benestar de Qualitat] regulat a Espanya pel Institute of Agrifood Research and Technology (IRTA). Aquesta certificació s’atorga després de la realització d’avaluacions i controls que permeten a productors i administradors d’escorxadors conèixer les condicions de benestar que ofereixen les seves instal·lacions i processos. Això possibilita la realització de millores contínues i assegura bones pràctiques de benestar animal que afecten la sostenibilitat, el respecte pels animals i la qualitat dels seus resultats.

BIODEGRADABLE

Es considera que un material és biodegradable quan es pot descompondre en els seus constituents químics per l’acció d’agents biològics i diverses condicions ambientals. En altres paraules, la biodegradabilitat és la capacitat per a descompondre’s que té un objecte.

BIODIVERSITAT

Segons el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, la biodiversitat és la varietat de tots els organismes vivents de tots els ecosistemes terrestres i aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part. Això inclou la diversitat dins de cada espècie, entre espècies i dins de l’ecosistema. La biodiversitat és important per motius ambientals, econòmics, culturals, emocionals i ètics. Ofereix una col·lecció de serveis i funcions útils que comprenen el la provisió d’aliments, combustibles, sòls fèrtils, aire i aigua nets i matèries primeres. La biodiversitat contribueix també al benestar físic i emocional humà, i és part del patrimoni natural i cultural de cada regió.

C

CARCINÒGEN

Un carcinògen és una substància física, química o biològica qualsevol que té la capacitat de produir càncer en un organisme vivent que hagi estat exposat a aquesta substància. Existeixen substàncies amb potencials efectes carcinògens en molts compostos del nostre entorn, entre ells el fum del tabac i els pesticides. També pot haver-hi carcinògens en els aliments. Per exemple, en 2015 l’OMS va col·locar les carns processades en la categoria de substàncies carcinògenes per als éssers humans. Els experts van arribar a la conclusió que un consum de 50 g de carn al dia augmenta el risc de càncer de còlon en un 18%.

COMERÇ DE PROXIMITAT

El comerç de proximitat, o local, abasta tots els productes de temporada, d’origen vegetal o animal, produïts a poca distància del punt de venda al consumidor final. Segons la Generalitat de Catalunya, els aliments del comerç de proximitat són aquells adquirits directament als productors o amb intervenció d’un únic intermediari.

COMERÇ JUST

El comerç just és una forma alternativa de comerç que procura aconseguir relacions comercials més equitatives entre els països considerats rics i aquells considerats en desenvolupament. La pràctica es basa en consideracions ètiques i ambientals, a diferència dels criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional.

D

DATA DE CADUCITAT

La data de caducitat indica el dia o mes després del qual no és segur consumir un aliment determinat. Per tant, després d’aquest dia o mes no s’ha de consumir cap aliment, sense importar l’estat del seu envàs. Alguns tipus d’aliment poden consumir-se amb seguretat després de la seva data de caducitat si li ho ha congelat correctament abans d’aquesta data. En tot cas, el consumidor ha de seguir acuradament les instruccions de l’envàs.

DATA DE CONSUM PREFERENT

La data de consum preferent informa el consumidor l’últim dia o mes en què el productor recomana consumir aquest aliment mentre manté les propietats organolèptiques previstes en el moment de l’envasament. Ara bé, després d’aquest moment l’aliment es pot consumir amb seguretat si es compleixen determinats requisits, com ara haver estat emmagatzemat de manera correcta segons les instruccions de l’envàs, etc.

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

El desenvolupament sostenible satisfà les necessitats de les persones sense comprometre les possibilitats de les generacions futures. Engloba tres elements fonamentals que han de complementar-se harmònicament: ambiental, econòmic, social. A partir d’ells s’han elaborat els objectius del desenvolupament sostenibe (ODS).

DESFORESTACIÓ

La desforestació és el procés de desaparició dels boscos i selves causat principalment per l’activitat humana. Segons Fronts de Desforestació, un estudi del Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF), les seves principals causes són l’agricultura comercial i el consum excessiu de carn a escala global. Aquesta segona causa condueix a la permanent necessitat de talar les àrees boscoses per a fer espai als cultius de soia que serviran d’aliment als porcs i vaques de tot el món. Un altre cultiu que causa gran part de la desforestació és la palma setrill (Elaeis guineensis i E. oleifera) l’oli del qual s’utilitza en nombrosos aliments processats i ultraprocessats.

DDT

El diclorodifeniltricloroetà, un compost conegut normalment com DDT, és un insecticida prohibit pràcticament en tots els països a causa de la seva gran persistència i bioacumulació en el medi ambient. El DDT és extremadament tòxic i perillós per a la majoria dels animals, inclosos els éssers humans. Duranto molt temps se’l va utilitzar principalment en el control de les poblacions d’insectes transmissors de malalties com la malària, la febre groga i l’encefalitis.

DIETA

Una dieta o règim alimentari és una col·lecció d’aliments o mescles d’aliments en les quantitats en què són habitualment consumits.

• DIETA FLEXITARIANA
• La dieta flexitariana (flexible i vegetariana) o semivegetariana és una manera d’alimentar-se que es basa en el consum d’aliments d’origen vegetal (fruites, verdures, hortalisses, fruita seca, llavors, algues, etc.) però permet el consum de carn i altres productes d’origen animal sempre que es faci de manera esporàdica i moderada. Es tracta, per tant, d’una dieta més àmplia que la vegana i la vegetariana.

• DIETA OCCIDENTAL
• Al llarg del segle XX, les cultures alimentàries tradicionals, amb un alt contingut en aliments vegetals de qualitat, han donat pas a model alimentari globalitzat: la dieta occidental o patró de dieta occidental. Les raons d’aquest canvi estan associades a transformacions en els hàbits i en l’entorn: promoció i comercialització d’aliments hipercalòrics barats per part de la indústria alimentària, urbanització, falta d’activitat física, etc. Dona un cop d’ull a la nostra web Menjar canvia el món per a saber més sobre el patró de dieta occidental i els seus efectes sobre la sostenibilitat i la salut.

• DIETA PLANETÀRIA
• L’objectiu central de la dieta planetària és oferir bona salut als humans alhora que es protegeix la salut del planeta combatent les causes del canvi climàtic i la contaminació. Recomana el consum de 2.500 kcal/dia i es basa en un augment de la ingesta de fruites, verdures, fruita seca i llegums amb petites racions de carn i lactis.

• DIETA VEGANA
• Veure Veganisme.
• DIETA VEGETARIANA
• La dieta vegetariana exclou els aliments d’origen animal en major o menor mesura. La seva base són els aliments d’origen vegetal, la qual cosa inclou cereals, verdures, fruites, fruita seca, tubercles, llavors i olis i altres greixos vegetals. La dieta estrictament vegetariana, o dieta vegana (veure Veganisme), exclou tot tipus de carns, peixos, mariscos, ous i productes làctics, mentre la dieta lacto ovo vegetariana admet el consum d’ous, llet i altres aliments lactis.

DIOXINES

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) les dioxines pertanyen a la “dotzena bruta”, un grup de compostos classificats com “contaminants orgànics permanents” (POP per les seves sigles en anglès). Més del 90% de l’exposició humana a les dioxines ocorre a través dels aliments, especialment de productes carnis i lactis, peix i marisc. Les dioxines són altament tòxiques i poden causar problemes reproductius i de desenvolupament, afectar el sistema immunitari, interferir amb les hormones i fins i tot produir càncer.

E

ECONOMÍA CIRCULAR

El Parlament Europeu defineix “economia circular” com un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per a crear un valor afegit. D’aquesta manera, el cicle de vida dels productes s’estén. Contrasta amb el model econòmic lineal tradicional, basat principalment en el concepte “usar i tirar”, que requereix de grans quantitats de materials i energia i és altament contaminant.

ENTOMOFAGIA

És el consum d’insectes com a aliment. Entre els humans, es practica en nombrosos països, però sobretot a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Els insectes són molt rics en proteïna, nutrients i greixos saludables. En l’actualitat, la ingesta d’insectes complementa la dieta d’aproximadament 2000 milions de persones i té una gran quantitat d’avantatges ambientals, per a la salut de les persones i també a escala social i econòmica.

ENTORN OBSEOGÈNIC

Una àmplia varietat de factors -ambientals, biològics, econòmics, psicològics i socials- determina un entorn o ambient obesogènic, és a dir, un que promou l’obesitat. Entre aquests factors, la falta d’activitat física, una vida sedentària i una dieta hipercalòrica són particularment importants.

F

FAM

Se trata de una sensación física incómoda o dolorosa cayusa por un consumo insuficiente de alimentos. Se vuelve crónica cuando una persona no consume bastantes calorías (energía alimentaria) para llevar de manera regular una vida normal, activa y saludable.

G

GLOBALITZACIÓ

Fem servir el terme globalització per a descriure diversos canvis econòmics, socials, culturals i polítics que han modelat el món en els últims 50 anys. A la globalització se li atribueixen la creixent homogeneïtzació dels gustos dels consumidors, la consolidació i expansió del poder de les corporacions, l’augment marcat de la riquesa i la pobresa i la creixent presència de les idees democràtiques liberals.

GRAN ACCELERACIÓ

La Gran Acceleració es refereix al període més recent del Antropocé, en el qual el ritme de l’impacte humà sobre la geologia i els ecosistemes terrestres ha augmentat notablement. Abasta des del període inmediatament posterior a la Segona Guerra Mudial fins al present.

La Gran Aceleración se refiere al período más reciente del Antropoceno, en el cual el rutmo del impacto humano sobre la geología y los ecosistemas terrestres ha aumentado notablemente. Abarca desde el período inmeditamente posterior a la Segunda Guerra Mundial hasta el presente.

L

LÍMITS PLANETARIS

Fa més d’una dècada un grup de científics va proposar límits per a nou processos ambientals que la humanitat necessita regular per a continuar desenvolupant-se en les generacions per venir. Lamentablement, com expliquem en aquest article, quatre d’aquests processos ja han superat el llindar de perill: el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, l’ús de la terra i els cicles biogeoquímics.

M

MACROGRANJA

Una macrogranja és una instal·lació ramadera amb una densitat d’animals extremadament alta. Pot contenir de desenes de milers d’individus, en el cas de porcs i vaques, fins a un milió en el cas de pollastres i gallines. Les millores de la tecnologia de les últimes dècades unides al ràpid creixement de la població global han conduït a una explosió en la producció de carn. Les macrogranges aconsegueixen proveir el mercat carni, però a un elevat cost en termes ambientals i de benestar animal.

MALALTIES NO TRANSMISSIBLES

El sobrepès i l’obesitat més la falta d’activitat físic (o estil de vida sedentari) i altres hàbits malsans estan vinculats al desenvolupament de les malalties no transmissibles (MNT). Les MNT inclouen problemes de salut crònics com la diabetis, les malalties cardiovasculars i alguns càncers, que són responsables del 71% de la mortalitat prematura a tot el món.

MALNUTRICIÓ

Els factors que fan difícil tenir una dieta saludable i contribueixen a la malnutrició són diversos. Entre ells destaquen la falta de disponibilitat i accés a aliments saludables, la pobresa, l’oferta d’aliments malsans i superflus, un comportament alimentari inadequat i alguns efectes del canvi climàtic. Quan parlem de malnutrició, ens referim a les deficiències, excessos i desequilibris de la ingesta calòrica i nutricional d’una persona. Comprèn tres grans grups: la desnutrició, que inclou l’emaciació (pes insuficient respecte de la talla), el retard del creixement (altura insuficient per a l’edat) i insuficiència ponderal (pes insuficient per a l’edat). La malnutrició relacionada amb micronutrients abasta les deficiències de micronutrients (manca de vitamines o minerals importants) i els excessos de micronutrients. El sobrepès, l’obesitat i les malalties no transmissibles relacionades amb l’alimentació (entre elles les malalties cardíaques, la diabetis i alguns càncers).

MERCAT

• MERCAT D’AGRICULTORS
• Els mercats i paradetes d’agricultors fan que l’aliment fresc i saludable sigui accessible al públic, que així pot adquirir productes orgànics, de proximitat i temporada directament dels productors; d’aquí ve que també se’n digui ‘mercat de productors’. Els mercats de pagès de Catalunya són un exemple de mercat d’agricultors.

• MERCAT VERD
• L’objectiu principal dels mercats verds és promoure l’oferta i el consum de productes de proximitat, així com augmentar la presència d’aliments frescos d’origen orgànic, per a garantir una dieta més saludable. A Barcelona hi ha almenys vuit mercats verds.

MICROPLÀSTICS

Tots els residus plàstics, sense importar la seva grandària, són perjudicials per al medi ambient, però els microplàstics plantegen un repte particular donat la seva grandària diminuta (a vegades 150 vegades més petit que el diàmetre d’un cabell humà) i la seva capacitat d’entrar en la cadena alimentària: se’ls ha trobat en la pluja, en nuclis de gel àrtic, el peix les fruites i les verdures que mengem.

MIGRACIÓ QUÍMICA

La migració de compostos químics a l’aliment és un procés de transferència i contaminació de partícules derivades dels materials d’envasament i els seus processos de fabricació. La migració química sempre és un problema, però a vegades pot convertir-se en una greu amenaça.

N

NEONICOTINOIDES

Els neonicotinoides són una classe de pesticides altament tòxics per als insectes. Són sistèmics, per la qual cosa acaben en el pol·len i nèctar de les flors dels cultius tractats i enverinant als pol·linitzadors. A més, són persistents i percolen cap a rierols, basses i rius, on destrueixen els organismes aquàtics.

O

ORGANISMOS GENÉTICAMENTE MODIFICADOS (OGM)

Els organismes modificats genèticament (OMG) són organismes no humans, el material genètic dels quals ha estat modificat mitjançant modernes tècniques d’enginyeria genètica per a conferir-los una propietat determinada. Quan el procediment de modificació implica la introducció de gens d’una altra espècie, els organismes resultants es denominen transgènics.

P

PARC AGRARI

El Consell de Protecció de la Natura de Catalunya va ser la primera institució a definir què és un parc agrari: “un espai delimitat el propòsit del qual és facilitar i garantir la continuïtat de l’ús agrícola, preservant-lo de la seva incorporació al procés urbà, promovent programes específics que permetin el desenvolupament del seu potencial ambiental i socioeconomicocultural, i protegeixi el patrimoni natural del seu entorn”.

PERMACULTURA

La permacultura (paraula derivada d’una contracció d’agricultura permanent provinent de l’anglès) és el disseny i manteniment conscient d’ecosistemes agrícoles amb una diversitat, estabilitat i resiliència semblants als dels ecosistemes naturals. Comporta la integració harmoniosa del paisatge i les persones per a produir de manera sostenible aliments, energia, refugi i béns relacionats amb necessitats no materials.

PESCA

• PESCA INDUSTRIAL
• Quan parlem de pesca industrial ens referim a tota activitat pesquera realitzada amb finalitats comercials en la qual es captura grans quantitats de peixos. Exclou, per tant, la pesca comercial amb tècniques artesanals que no permeten l’obtenció massiva de peix. L’objectiu és, en tots dos casos, la venda de les captures en els mercats de peix. Les organitzacions ambientals han denunciat que la pesca industrial explota més del 55% de la superfície oceànica del món. Greenpeace, entre elles, afirma que la indústria pesquera ha caigut en la sobrepesca i altres pràctiques perjudicials que estan destruint els oceans i la biodiversitat marina.

• PESCA SOSTENIBLE
• La pesca sostenible és la que evita la sobrepesca i deixa suficients peixos en la mar amb la finalitat que continuïn reproduint-se de manera adequada per a garantir la continuïtat de les seves poblacions. Això suposa, també, el respecte per l’estructura dels ecosistemes marins, la seva productivitat, funció i diversitat. Així mateix, a més de complir les lleis regionals, nacionals i internacionals, ha de minimitzar-se l’impacte sobre les espècies que no són l’objectiu de l’activitat, cuidant especialment les espècies protegides, amenaçades o en perill i realitzar una gestió del recurs que permeti a les pesqueres adaptar-se als canvis de l’entorn marí.

• PESCA ARTESANAL
• Els pescadors artesanals espanyols defineixen en la pesca artesanal (o tradicional) com aquella que cuida del medi ambient marí i terrestre, utilitza arts pesqueres passives, és altament selectiva i no produeix descartis, es realitza diàriament prop de la costa pel que consumeix menys combustible i emet menys CO₂ que la pesca industrial, ofereix productes frescos i d’alta qualitat i genera beneficis per a les comunitats locals.

PESTICIDA

Un pesticida o plaguicida és una mescla de substàncies la finalitat de les quals és controlar plagues i transmissors de malalties, com ara mosquits, paparres, rates i ratolins. En l’agricultura, els pesticides s’utilitzen per a controlar infestacions d’insectes, males herbes i malalties de les plantes. Els compostos plaguicides inclouen insecticides, raticides, herbicides, algicides i fungicides, entre altres. La seva utilització en cultius suposa el risc d’exposar als consumidors a substàncies químiques perjudicials a través dels residus romanents en el bestiar o els productes agrícoles. Així mateix, aquestes substàncies són un perill per a la biodiversitat. Les abelles silvestres, essencials per a la producció de gran part dels aliments humans, sofreixen especialment a causa dels pesticides, tant que nombroses espècies estan en risc d’extinció o ja han desaparegut.

PETJADA DE CARBONI

La petjada de carboni és un indicador de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització i es quantifica en equivalents de CO₂ alliberats en l’atmosfera. La conversió a equivalents de CO₂ es realitza multiplicant la massa (en tones) de gas alliberada per un factor de conversió adimensional, específic de cada gas, anomenat índex GPW, el qual indica el potencial d’escalfament global d’aquest gas en un lapse que normalment és de 100 anys.

PETJADA ECOLÒGICA

La petjada ecològica és un indicador de la superfície de sòl que cada persona, ciutat o territori necessita per a obtenir els recursos que consumeix i els residus que genera. És semblant a la idea de “petjada de carboni”, però estima l’àrea productiva necessària per a generar recursos.

PETJADA HÍDRICA

La petjada hídrica és el volum total d’aigua dolça utilitzada per a crear productes i proveir serveis. Aquesta aigua pot estar afectada pel seu consum, contaminació o evaporació.

PRODUCTE DE PROXIMITAT

El producte de proximitat, o local, és el que es comercialitza en la mateixa zona en què s’ha produït, sigui aquesta una municipalitat, un districte o una regió de major grandària. Els principals objectius del consum de productes de proximitat són promoure el comerç local i limitar el transport de mercaderies per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle associades.

PRODUCTE DE TEMPORADA

El producte de proximitat pot ser una opció respectuosa del medi ambient, però només si es trien aliments que són de temporada en aquesta particular regió. El cost energètic de produir i emmagatzemar aliments fora de les seves estacions de creixement natural pot ser fins i tot major que el de transportar aliments de llocs llunyans. Aquí trobaràs un calendari mensual d’aliments de temporada.

PURINS

Els purins són una mescla d’excrement i orina animal amb l’aigua utilitzada per a netejar les gàbies, estables o corrals d’aquests animals. Es compon de diverses substàncies contaminants o ambientalment perjudicials, principalment un excés de nitrats i fosfats. Tant el nitrogen com el fòsfor són macronutrients essencials per a la vida vegetal, per la qual cosa el seu excés causa una proliferació incontrolada d’organismes. La quantitat d’aigua contaminada per nitrats a Catalunya ha arribat a ser alarmant, en particular si es considera que la tendència s’ha agreujat en els últims anys. Les aigües així contaminades deixen de ser potables perquè els nitrats poden formar nitrocompostos que, en molts casos, són carcinògens.

R

RAMADERIA ECOLOGICA

La ramaderia ecològica, orgànica o biològica és un mètode de producció animal en el qual el bestiar es reprodueix, alimenta i manté en condicions específiques dictades per criteris de salut humana, salut i benestar animal, i respecte del medi ambient. Entre altres requisits, la ramaderia ecològica ha de proporcionar als animals aliments d’agricultura ecològica i condicions adequades de llibertat de moviment, renovació de l’aire, llum i temperatura, a més d’abstenir-se d’utilitzar promotors de creixement, aminoàcids i altres compostos artificials. Les instal·lacions, per tant, han de complir diversos requisits dependents de les necessitats del tipus d’animals que es cria.

RECICLATGE

El reciclatge és un procés pel qual objectes usats o rebutjats com a residu es transformen en materials aptes per a ser reutilitzats en la fabricació de nous objectes. Els principals beneficis del reciclatge són: (a) reduir l’ús de matèries primeres i, per tant, dels recursos naturals necessaris per a produir-les, (a) estalviar energia i (c) produir menys residus i menys emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

REUTILITZACIÓ

Donar una altra vida als productes que adquirim (reutilització), als seus envasos i embolcalls, és fonamental pels següents motius: (1) reduir el volum de deixalles que produeix cada persona, (2) fer possible la fabricació d’objectes nous amb materials sense cost de producció (ambiental ni econòmic) i (3) contribuir a canviar els hàbits de consum i la manera de veure el món, reemplaçant el cicle de “comprar, uses i tirar” per un que inclogui diverses etapes de reutilització.

V

VEGANISME

Donald Watson va ser un dels propulsors del veganisme i en 1944 va fundar la Vegan Society. Per a Watson, el veganisme és “una filosofia i una forma de vida que intenta excloure -sempre que sigui possible i practicable- totes les formes d’explotació i crueltat relacionades amb els animals per a produir aliments, vestimenta o qualsevol amb qualsevol altra finalitat; i, per extensió, promou el desenvolupament i ús d’alternatives sense animals per al benefici dels humans, els animals i el medi ambient. En termes alimentaris, denota la pràctica de prescindir de tots els productes derivats totalment o parcialment d’animals”. Els vegans, doncs, són contraris a la vestimenta feta amb productes animals (com ara la pell i la llana) i als zoològics, els aquaris i els circs amb animals. Tampoc accepten l’ús d’animals en la recerca tecnològica ni científica, ni els cosmètics ni medicaments provats en animals.

VENDA DE CIRCUIT CURT

És la venda que realitzen els productors o grups de productors agrícoles en la qual intervé un únic intermediari.

VENDA DIRECTA

És la venda que realitzen els productors o grups de productors agrícoles directament al consumidor final, sense intervenció d’intermediaris.

Coneixies tots els conceptes descrits en el nostre glossari? Els has trobat útil? Si la teva resposta és sí i desitges compartir-ho amb altres persones, t’encoratgem a compartir-ho en les xarxes socials i promoure junts una alimentació sostenible i saludable!

També et convidem a visitar l’exposició Menja, Actua, Impacta i aprofundir el teu coneixement d’aquests i altres conceptes.

Compromet-te tu també a cuidar el nostre planeta i la teva salut mitjançant l’alimentació sana!

Et necessitem!!!